La crònica nissarda de Roger Rocca
La crònica nissarda de Roger Rocca
Lou Sourgentin
Lou Sourgentin

Les Fables de La Fontaine

Revirada Jacques Dalmasso

Dessins Henri Capra

 traductions en français sur le site

http://www.la-fontaine-ch-thierry.net/fables.htm

 

 

Lou Couòrp e lou Renart

 

de Jean de la Fontaine.

   

Mestre Couòrp, sus d'un aubre ajoucat,

Tenìa en lou siéu bec un froumai.

Mestre Renart, da l'oudou aletat,

Li ten squasi aquèu lengage :

- Òuh ! Bouònjou, Moussù de Lou Couòrp,

Que siès poulit ! Que mi semblas bèu !

Sensa mentì, se lou vouòstre gergoui

Si rapouòrta au vouòstre plumage

Sias lou Fenis dei oste d'aquèlu bouòsc.

A n'aquèli mot, lou Couòrp noun ni sente plus de jòia

E per moustrà la siéu bela vous,

Duèrbe un larc bec, laissa calà la siéu preda.

Lou Renart la si pilha e di : - Lou miéu bouòn Moussù,

Emparas que tout flatous

Viéu ai depens d'aquèu que l'escouta :

Aquèla liçoun vau ben un froumai, sensa dubi.

Lou Couòrp, vergougnous e counfus,

Jurèt, mà un pau tardi, que noun lou pilheran plus.

 

 

 

Jupiterou e lou Passagié

 

 


 

Ô ! De quant lu perìi enriquerìon lu Diéu

Se si remembressian dei vout que n'en fan faire !

Mà, lou peril passat, noun si remembra gaire

De cen qu'aven proumès au Ciel ;

Countan soulamen cen que deven à la terra.

- Jupiterou, diguèt l'impìou, es un bouòn creancié ;

Si sierve jamai d'un ussié.

Eh ! Mà c'en qu'es lou troun ?

Couma sounas aquelu avertimen ?

 

Un passagié, en lou temp de la chavana,

Avìa voutat cent bòu au vinchitour dei Titan.

N'en avìa màncou un : voutà cent elefant

N'aurìa pas coustat de mai.

Cremèt quauqu ouòs quoura fuguèt au rivage ;

Au nas de Jupiterou lou fum s'en mountèt.

- Sire Jupin, diguèt, pilha lou miéu vout : lou veicì :

Es un esperfum de bòu que la tiéu grandour respira.

Lou fum es la tiéu part : noun ti devi plus ren.

Jupiterou faguèt missioun de si rire ;

Mà, après quauqu jou, lou Diéu lou pilhèt ben,

Li mandant un pantai li dire

Qu'un tau tresor èra en tau luèc. L'ome au vout

Courèt au tresor couma au fuèc.

 

Trouvèt de ladre : e n'auguent en la siéu boursa

Qu'un escut per toute ressòrça,

Li proumetèt cent talen d'or,

Ben countat, e d'un tau tresor

Que s'èra enterrat en una tala bourgada.

Lou luèc pareissèt souspet ai ladre, de manièra

Qu'au nouòstre proumetitour l'un li diguèt : - Lou miéu cambarada,

Ti garces de nautre : mouòre e va da Plutoun

Pourtà lu tiéu cent talen en doun.

 

 

 

Lou Gari e l'Elefant

 

 

 

Si crèire estre un persounage es fouòrça coumun en França :

Si fa l'ome d'empourtança,

E sian souven qu'un bourgès.
Es propi un mau Fancès :

La louòta vanita li es particulièra.

Lu Espagnòu soun van, mà d'una autra manièra :

Lou siéu ourguèi, mi sembla en un mot,

Touplen de mai fouòl, mà pas tant louòt.

Dounèn quauqu image dau nouòstre,

Que sensa dubi, n'en vau ben un autre.

 

Un Gari dei plus pichin vehìa un Elefant

Dei plus gros, e befava lou caminà un pau lent

De la bestia d'auta vesinança,

Qu'anava en gros equipage.

Sus de l'animau à triple plan,

Una sultana de renoum,

Lou siéu can, lou siéu cat e la siéu mounina,

Lou siéu papagau, la siéu vièia e touta la siéu maioun,

S'enanava en peregrinage.

Lou Gari s'estounava que li gent

Fouguèsson toucat de veire aquela peanta massa :

- Couma se d'oucupà pu o men de plaça

Nen rendìa, dihìa, pu o men empourtant !

Mà, qu'amiras tant en èu, vous autre lu ome ?

Serìa aquèu gran cors que fa pau ai enfant ?

Noun nen s'en valutant pas, tant pichin que sian,

D'una grana de men que lu Elefant.
N'en aurìa dich davantage,

Mà lou Cat, sourtent de la siéu gabia,

Li faguèt veire, en màncou un moumen,

Qu'un Gari noun es un Elefant.

 

La Fourtuna e lou jouve Enfant

 

 

 

 

 

 

Sus l'orle d'un pous tant proufount

Durmìa, estendut de tout lou siéu lonc,

Un enfant aloura en li siéu classa.

Tout es ai escoulan liechoun e matalas.

Un ounest ome, en parié cas,

Aurìa fach un saut de vint brassa.

Proch d'aquì, ben urousamen

La Fourtuna passèt ; lou revilha lentamen,

Li diguent : - Lou miéu mignoun, vi sauvi la vida :

Siguès un autre còu mai savi, v'en prègui.

Siguessias toumbat, s'en serìa pilhat à iéu ;

Pertant, èra de la vouòstra fauta.

Vi demandi, en bouòna fède,

Se aquela imprundença tant auta

Ven dai miéu caprici. S'en va à n'aquelu mot.

 

Per iéu, aprovi li siéu paraula.

Noun arriba ren en lou mounde

Que noun en deugue n'en respouòndre :

N'en la faguèn de tout escot,

Es pilhada en garantìa à touta aventura ;

Sian louòt, estartavelat, pilhant mau li nouòstri mesura,

Si pensa n'en estre quiti en acusant lou siéu souòrt.

Brèu, la Fourtuna a toujou touòrt.

La Galina ai òu d'Or

 

 

 

 

 

 L'avaricia perde tout en vourguent tout gagnà,

N'en vouòli, per lou testimounià,

Qu'aquèu que la Galina, à cen que nen di la faula,

Fahìa toui lu jou un òu d'Or.

Si cresèt qu'en lou siéu cors avìa un trésor ;

L'amassèt, la durbèt e la trouvèt semblabla

A n'aqueli que lu siéu òu noun li rapourtavon ren,

S'estent d'èu-mème levat lou pu bèu dei siéu ben.

 

Bela liçoun per li gent grinchi !

En aquèlu darrié temp, quant s'en es vist

Que dau sera au matin soun paure devengut,

Per voulé tròu vitou estre ric !

 

 

 

L'Aigla e la Gassa

 L'Aigle et la Pie

 

L'Aigla, regina de li ària, embé Margota la Gassa

Diferenti d'imour, de lengage e d'esprit,

E de vestit,

Travessavon un tros de prat.

Lou cas li aduna en un cantoun desaviat,

La Gassa auguèt pau : mà l'Aigla, auguent tant ben dinat,

La rassegura e li fa : - Anan de coumpagnìa ;

Se lou Mestre dei Diéu ben souven s'anuèia,

Eu que gouverna l'univers,

N'en pouòdi ben faire tout autant, iéu que si sau que lou siervi ;

Entretenès-mi dounca, e sensa cerimònia.

Caquet bouòn-bec aloura de charouneà au mai dru,

Sus d'aquì, sus d'aià, sus tout. L'ome d'Ouraça,

Diguent lou ben, lou mau, à traves camp, n'aurìa ren sauput

De cenque en fach de charaìssa n'en sabìa la nouòstra Gassa.

Oufrisse d'avertì de tout cen que si passa.

Sautant, anant de plaça en plaça,

Bouòna espìa, Diéu lou sau. La siéu ofra auguent desplasut,

L'Aigla li diguèt touta enrabiada :

- Noun laissas jamai lou vouòstre sejourn,

Caquet bouòn-bec, la miéu bouòna amiga. Adiéu. N'ai que faire

D'una barjacaira en la miéu court :

Es un tant marrit carater.
Margota n'en demandava pas de mai.

Noun es cen qu'un si pensa que d'intrà dai Diéu :

Aquel ounour a souventi fès de mourtali engouissa,

Maudisent, espìa, gent embé d'ària graciouhi,

Au couòr tout diferent, si rendon audious :

Quàque, ensin que la Gassa, cau en aquelu luèc

Pourtà l'abit de doui paroquia.

 

 

 

Lou Galet, lou Cat e la pichina Rateta

 

 Le Cochet, le Chat et le Souriceau


Una pichina Rateta ben jouva, e que n'avìa ren vist,

Fuguèt squasi pilhada à l'estrech.

Veicì couma cuntèt l'aventura à sa maire :

- Avìi trapassat lu mount que limiton aquel Estat,

E troutejavi couma un jouve gari

Que cerca à si dounà carrièra,

Quoura doui bestia m'an arrestat lu uès :

L'un dous, benignous e gracious,

E l'autre, turboulent e plen d'enquietuda,

A la vous pounchuda e ruda,

Sus la testa un moucèu de carn,

Una souòrta de bras que n'en s'enaussa en l'ària

Couma per pilhà vol,

La couha, en plumet alargada.
Mà èra d'un Galet que la nouòstra pichina Rateta

Faguèt à sa maire lou pourtret

Couma d'un animau vengut d'en Amèrica.

- Si batìa, diguèt, lu flanc embé lu siéu bras,

Faguent tant bousin e tant fracas,

Que iéu, que, gràcia ai Diéu, de courage mi pougni,

N'ai pilhat la fuga de pau,

Lou maladissant de tant bouòn couòr.

Sensa d'èu, aurìi fach counouissença

Embé aquela bestia que m'a semblada tant douça :

Es velutada couma nautre,

Marquetada, longa couha, oumbla countenença,

Un moudest regart, e pertant l'uelh lusent.

La pensi fouòrça simpàtica

Embé Messius lu Gari, perqué à d'aurilha

En figura ai nouòstri parièri.
M'enanavi l'abourdà, quoura d'un soun plen d'esclat

L'autre m'a fach pilhà la fuga.
- Lou miéu enfant, diguèt la Rateta, aquèu doucerous es un Cat

Que, dessouta la siéu mimica faussa,

Encontra touta la tiéu parentela,

D'un malin vourgué es pourtat.

L'autra bestia, tout au countrari,

Ben luèn de nen mau faire,

Serverà quauque jou embessai ai nouòstre past.

En quant au Cat, es sus de nautre que fa la siéu couhina.

Gardes-ti, tant que vivras,

De jugià li gent sus la siéu mina.

 

La Cigala e la Fourmiga


 

                                 La Cigale et la Fourmi

 

La Cigala, auguent cantat

Tout l'estiéu,

Si trouvèt fouòrça desprouvista

Quoura lou ziéu fouguèt vengut :

Pas un soulet pichin moucèu

De mousca o de verpet.

Anèt cridà famina

Da la fourmiga la siéu vesina,

La pregant de li prestà

Quauqu gran per sussistre

Fin à la sesoun nouvela.

- Vi paguerai, li diguèt,

Denan d'aoust, fet d'animau,

Interès e princhipal.

La Fourmiga noun es prestaira,

Es aquì lou siéu mendre defaut.

- Que fahiavas au temp caut ?

Diguèt à n'aquèla emprestaira.

- Nuèch e jou à tout venent,

Cantavi, noun v'en desplase.

- Cantavas ? N'en siéu fouòrça adaisa

E ben ! Balas ahura.

 

 

 

Lou Couòrp voulent imità l'Aigla

 

 

                   Le Corbeau voulant imiter l'Aigle

                                                                                

 L'aucèu de Jupiterou enlevant un moutoun,

Un Couòrp, testimòni de l'afaire,

E mai deble dei rèn, mà noun pas men goulut,

N'en vourguèt sus lou còu autant faire.

Vira à l'entour de l'estrop,

Marca tra cent moutoun lou pu gras, lou pu bèu,

Un ver moutoun de sacrifici :

S'èra reservat per la bouca dei Diéu.

Gaiart Courpas dihìa, en lou couant dai uès,

- Noun sabi qu fuguèt la tiéu baila :

Mà lou tiéu cors mi pareisse en maravilhous estat :

Mi serviras de pastura.
Sus de la bestia belanta à n'aquelu mot cala.

La moutouneanta creatura

Peava de mai qu'un froumai, en de mai, la siéu tousoun

Era d'un'espessour estrèma,

E mesclada squasi de la mèma façoun

Que la barba de Polìfemou,

Empastrouièt tant ben lu arpioun dòu Couòrp,

Que la paura bestia noun pousquèt faire retirada ;

Lou bergié ven, lou pilha, l'engagia ben e bèu,

Lou douna ai siéu enfant per servì de juguet.

Cau si mesurà : la counsequença es neta :

Mau ven ai voulastre de faire lu ladroun,

L'esemple es una dangierouha lèca :

Toui lu mangiaire de gent soun pas gran signour ;

Doun la vespa es passada, lou mousquilhoun resta.

La Diligença e la Mousca

                               Le Coche et la Mouche


En un camin mountant, sablounous, malaisat,

E de tout caire au soulèu espost,

Sièi fouòrt cavau tiravon una diligença.

Frema, mounge, vieias, tout èra calat :

L'atelage sudava, boufava, èra rendut.

Una Mousca ven e dai Cavau s'avesina.

Pretende li animà dai siéu zounzoun.

Pougne l'un, pougne l'autre, e si pensa à tout moumen

Que fa anà la màquina,

S'assete soubre lu timoun, sus lou nas dòu couchié.

Sus lou còu que lou charre parte

E que ve li gent caminà,

S'arouga à si-mème unicamen la gloria,

Va, ven, fa la pressada : sembla que sigue

Un sargent de batàia anant en cada luèc

Faire avançà li siéu gent e si boulegà la vitoria.

La Mousca, en aquelu coumun besoun,

Si plagne d'agì da souleta, e qu'en a tout lou souin ;

Que degun pouòrta ajuda ai cavau per si tirà d'afaire.

Lou mounge dihìa lou siéu breviari :

Pilhava ben lou siéu temp! Una frema cantava :

Era ben d'una cansoun qu'aloura si tratava !

Dama Mousca s'en va cantà ai siéu aurilha.

E fa cent goufarìa parièri.

Après ben de travai, le Diligença arriba au soubran :

- Respiran ahura ! diguèt la Mousca sùbitou,

Ai tant fach que li nouòstri gent soun enfin en lou plan.

D'acò, Messius lu Cavau, pagas-mi de la miéu pena.

Ensin, cherti gent, faguent lu diligent,

Si ficon en lu afaire :

Fan dapertout lu necessari

E, dapertout empourtun, devrìon estre cassat.

 

La Granouia que vòu si faire tant grossa que lou Bòu

 

       La Grenouille qui se veut faire aussi grosse que le Boeuf

 

 

Una Granouia veguèt un Bòu

Que li semblèt de bela tàia.

Ela, que n'èra pas grossa en tout couma un òu,

Envìousa, s'estende, e s'enfla, e si travaia,

Per arribà à l'animau en groussou,

Diguent : - Regarjas-ben, mà souòre,

Es proun ? Dihès-mi, n'en li siéu pas encara ?

- Que noun. - Mi veicì dounca ? - Pas dau tout. - Li siéu ?

- N'en v'avesinas màncou. La mistoulina pècoura

S'enflèt tant ben que n'en crepèt.

 

Lou mounde es plen de gent que noun soun mai sàvi :

Tout bourgès vòu bastì couma lu gran signour,

Tout pichin prince a d'ambassadour,

Tout marquis vòu avé de page.

 

 

 

 

 

L'Aigla e la Gassa

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

L'Aigla, regina de li ària, embé Margota la Gassa

Diferenti d'imour, de lengage e d'esprit,

E de vestit,

Travessavon un tros de prat.

Lou cas li aduna en un cantoun desaviat,

La Gassa auguèt pau : mà l'Aigla, auguent tant ben dinat,

La rassegura e li fa : - Anan de coumpagnìa ;

Se lou Mestre dei Diéu ben souven s'anuèia,

Eu que gouverna l'univers,

N'en pouòdi ben faire tout autant, iéu que si sau que lou siervi ;

Entretenès-mi dounca, e sensa cerimònia.

Caquet bouòn-bec aloura de charouneà au mai dru,

Sus d'aquì, sus d'aià, sus tout. L'ome d'Ouraça,

Diguent lou ben, lou mau, à traves camp, n'aurìa ren sauput

De cenque en fach de charaìssa n'en sabìa la nouòstra Gassa.

Oufrisse d'avertì de tout cen que si passa.

Sautant, anant de plaça en plaça,

Bouòna espìa, Diéu lou sau. La siéu ofra auguent desplasut,

L'Aigla li diguèt touta enrabiada :

- Noun laissas jamai lou vouòstre sejourn,

Caquet bouòn-bec, la miéu bouòna amiga. Adiéu. N'ai que faire

D'una barjacaira en la miéu court :

Es un tant marrit carater.
Margota n'en demandava pas de mai.

Noun es cen qu'un si pensa que d'intrà dai Diéu :

Aquel ounour a souventi fès de mourtali engouissa,

Maudisent, espìa, gent embé d'ària graciouhi,

Au couòr tout diferent, si rendon audious :

Quàque, ensin que la Gassa, cau en aquelu luèc

Pourtà l'abit de doui paroquia.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

L'Amour e la Foulìa

 

          de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

Tout es mistèri en l'Amour,

Li siéu saeta, lou siéu carcas, la siéu entorcha, la siéu enfança :

Noun es l'oubrage d'un jou

Que d'agoutà aquela sciença.
Noun pretendi dounca de tout espligà aquì :

La miéu fin n'es que de dire, à la miéu manièra,

Couma lou borni que veicì,

(Es un Diéu), couma dihi, perdèt la lus,

Que seguita auguèt aquèu mau, qu'embessai es un ben ;

N'en fau jugià un amant, e n'en dechidi de ren.

 

La Foulìa e l'Amour jugavon un jou ensen :

Aquèu d'aquì noun èra encara privat dai siéu uès.

Una garouia venguèt : l'Amour vòu que si raduna

Aqui soubre lou counsèu dei Diéu ;

L'autra noun auguèt la passiença ;

Li dounèt una pouncha-pen tant furiouha,

Que n'en perdèt lou clar dei ciel.

Venus n'en demandèt vengiança.
Frema e maire, n'en sufiguèt per jugià ai siéu crit :

Lu Diéu n'en fouguèron embalourdit,

E Jupitèrou, e Nemesis

E lou Juge d'Enfer, enfin, touta la chourma.

Presentèt l'enourmità dòu cas :

Lou siéu enfant, sensa bastoun, noun poudìa pu faire un pas :

Minga pena n'èra, per aquèu crime, proun grana :

Lou daumage devìa estre finda reparat.

Quoura s'auguèt ben counsiderat

L'interès dòu pùblicou, aquèu de la partida,

Lou resultat enfin de la suprèma court

Fuguèt de coundanà la Foulìa

A servì de guida à l'Amour.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

Lu Animau malaut de la Pest

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

Un mau qu'espantega la terrour,

Mau que lou Ciel en la siéu furour

Inventa per punì lu crime de la terra,

La Pest (pisque cau la sounà dau siéu noum),

Capabla d'enriquì en un jou l'Acheroun,

Fahìa ai animau la guerra.
Mourìon pas toui, mai toui èron toucat :

S'en vehìa degun d'oucupat

A cercà l'ariège d'una mourenta vida ;

Minga chibou aquissava la siéu envuèia ;

Ne loup, ne renart mentava

La douça e inoucenta preda,

Li tòrdoula s'esquivavon,

Pu d'amour, partent, pu de jòia.

 

Lou Lioun tenguèt counsèu e di : - Lu miéu caru amic,

Crèsi que lou ciel a permès

Per lu nouòstre pecat aquèu infourtùni.
Que lou mai coupable de nautre

Si sacrifica ai saeta de la chelesta ira ;

Embessai que outendrà la garisoun coumuna.

L'Istoria n'empara qu'en de tau achident

Si fa de parié devouamen.
Noun nen flatan dounca : vehèn sensa indulgença

L'estat de la nouòstra counsciença.

Per iéu, satisfachant lou miéu apetit goulous,

Ai devourat fouòrça moutoun.
Cen que m'avìon fach ? Minga oufensa ;

Mème, m'es arribat quauqui fès de mangià

Lou bergié.

Mi vouterai dounca se lou cau : mà mi pensi

Qu'es bouòn que cadun s'acusa ensin que iéu :

Que si dèu augura segoun touta justicia.

Que lou mai coupable perisse.

 

- Sire, diguèt lou Renart, sias tròu bouòn rei ;

Lu vouòstre escrùpulou fan veire tròu de delicatessa.

Eh ben ! Mangià moutoun, canàia, louòta espeça,

Es un pecat ? Noun, noun. Vi li faguèt, Signour,

En li croucant, touplen d'ounour ;

En quant au bergié, si pòu dire

(Lu Animau malaut de la pest)

 

Qu'èra dègne de toui lu mau,

Estent d'aqueli gent que sus li bestia

Si fan un chimeric empèri.

Ensin diguèt lou Renart : e flatous de picà dai man.

Noun s'aujèt de tròu aproufoundì

Dau Tigre, ne de l'Ours, ne dei autri poutença,

Li men pardounabli oufensa.

Touti li gent garouairi, fin ai simple mastin

Au dire de cadun, èron de pichin sant.
L'Ae venguèt au siéu tour, e di : - Ai souvenença

Qu'en un prat de mounge passant,

Lou fam, l'oucasioun, l'erba tendra, e, pensi,

Quauque diau finda mi poussant,

Seguèri d'aquèu prat la larguessa de la miéu lenga.
N'en avìi minga drech, pisque càu parlà net.

A n'aquelu mot si crida encontra lou Balin.
Un Loup, quauque pòu clergue, prova da la siéu arenga

Que calìa devoutà aquèu maladet animau,

Aquèu pelat, aquèu rougnous, d'en doun venìon toui lu siéu mau.

La siéu pacadilha fuguèt jugiada cas pendable.

Mangià l'erba dei autre ! Que crime abouminable !

Ren que la mouòrt noun èra capabla

De pahì lou siéu maufach : lou si faguèt ben veire.

 

Seloun que serès poutent o miserable,

Lu jugiamen de court vous rendran blanc o negre.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Arèndoula e lu pichin Passeroun

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

Una Arèndoula en lu siéu viage

Avìa touplen emparat. Qu que sigue qu'a touplen vist

Pòu avé touplen retengut.

Aquela d'aquì prevehìa fin ai mendri chavana,

E denan que fuguèsson naissudi

Li anounçava ai marinié.                                             

Arribèt qu'en lou temp que lou canèbe si semèna,

Veguèt un pacharot n'en curbì tanti rega.

- Acò noun mi plas, diguèt ai Auceloun :

Vi plagni ; car per iéu, en aquèu peril estrèmou

Sauprìi m'aluegnà, o viéure en quauqu cantoun,

Vehès aquela man que en li ària camina ?

Un jou vendra, que n'es pas luèn,

Que cen qu'espantega serà la vouòstra ruina.

D'aquì naisseran d'engivana à vous enfouloupà,

E las per vi pilhà,

Enfin, tanti e tanti màquina

Que causeran en la sesoun

La vouòstra mouòrt o la vouòstra presoun ;

Gaida la gabia e lou pairòu !

Es perqué, li diguèt l'Arèndoula,

Mangias aquèu gran : e cresès-mi.

Lu Passeroun si garcèron d'ela :

Trouvavon ai camp tròu de que.

Quoura la canabièra fuguèt verda

L'Arèndoula li diguèt : - Arancas, pel per pel,

Cen qu'a dounat aquèu maladet gran,

O siguès assegurat de la vouòstra pèrdita.

- Proufèta de malur, bisbilharda, si diguèt,

Lou bel emplec que nen dounas !

Nen caurìa mile persouna

Per pelà tout aquèu cantoun.

Lou canèbe estent encara crut,

L'Arèndoula ajougnèt : - Acò va pas ben ;

Marida grana es lèu venguda.

Mà, pisque fin aquì noun s'es cresut en iéu en ren,

Au moumen que veirès que la terra

Serà cuberta e qu'ai siéu blad

Li gent noun seran plus oucupat,

Faran ai auceloun la guerra ;

Quoura esperença e ret

(L'Arèndoula e lu pichin Passeroun)

 

Pilheran lu pichin passeroun,

Noun voulas plus de plaça en plaça,

Estas au lougis o cambias de clima ;

Imitas lou canart, la grùa e la becassa,

Mà noun siès en estat

De passà, couma nautre, lu desert e li ounda,

Ne d'anà cercà d'autre mounde ;

Es perqué n'avès qu'un partit que sigue segur :

Es de vi barrà en lu trau de quauqui muràia.

Lu Auceloun, las de l'escoutà,

Si metèron à charamelà autant counfusamen

Que fahìon lu Trouian quoura la paura Cassandra

Durbìa la bouca souletamen.

S'en pilhèt ai un couma ai autre :

Tantu Auceloun si veguèron en esclau retengut.

Noun escoutan d'instint qu'aquelu que soun dei nouòstre,

E cresèn au mau que quoura es vengut.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Astròlogou que si laissa calà en un pous

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

Un Astròlogou un jou si laissèt calà

Au fount d'un pous. Un li di : - Paura bestia,

En tant qu'à pena ai tiéu pen pouòdes veire,

Ti penses à liegì dessoubre de la tiéu testa ?

Aquela aventura, en si-mème, sensa anà pu avant,

Pòu servì de liçoun à la plupart dei ome.

En cen que de gent sus de la terra sian,

N'es gaire que fouòrça souven

Noun si plason d'anà dire

Qu'au libre dòu destin lu mourtal pouòdon liege.

Mà, aquèu libre que Oumèra e lu siéu an cantat,

Cenqu'es, que lou Asart tra l'Antiquità,

E au mitan de Nautre la Prouvidença ?

Or, dau asart n'es minga sciença,

Se n'en li èra aurìan touòrt

De lou sounà asart, ne fourtuna, ne souòrt,

Touti cauva tant incherteni

En quant ai voulountà souverani

D'Aquèu que fa tout, e ren qu'embé d'espressi,

Qu lou sau, qu'èu soulet ? Couma liegì en lou siéu sen ?

Aurìa estampat sus lou front dei estèla

Cen que la nuèch dei temp estrema en li siéu vela ?

Per que utilità ? Per eserçà lou ment

D'aquèlu que de la sfèra e dòu globou an escrich ?

Per nen faire esquiva de mau inevitable ?

Nen rendre, en lu ben, de plasi incapable ?

En causant de desgust per aquèlu ben prevengut,

Lu counvertì en mau denan que sigon vengut ?

Es errour, o putò es crime que de lou creire.
Lu firmamen si boulèa, lu astre fan lou siéu cours,

Lou soulèu nen luse toui lu jou,

Toui lu jou lou siéu clar suchede à l'oumbra negra

Sensa que pousquessian autra cauva inferì

Que la nechessità de luse e de faire lume,

De menà li sesoun, de madurà li semença.

Dau resta, en cenque respouònde au souòrt toujou divers

Aquèu trahin toujou egal de que marcha l'Univers ?

Charlatan, fabricant d'ourouscòpou

Laissas li court dei prince de l'Europa ;

Menas embé vautre lu boufaire tout d'un temp :

Ameritas pas mai de fède qu'aquèli gent.

(L'Astròlogou que si laissa calà en un pous)

 

M'emporti un pau de tròu : reveni à l'istòria

D'aquèu speculatour que fuguèt coustrèch de beure.

En de mai que la vanità dòu siéu art mensouneguié

Es l'image d'aquèlu que badaion ai chimèra

En tant que soun en dangié,

Sigue per ulu, sigue per lu siéu afaire.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Avàrou qu'a perdut lou siéu Tresor

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

L'usage souletamen fa poussessioun.

Demandi à n'aqueli gent per qu la passioun

Es d'amoulounà toujou, metre souma sus souma,

Que avantage an que noun a un autre ome.

Diougène, ailà, es tant ric qu'ulu.

E l'Avarou aquì aut, couma èu viéu en gus.

L'ome au tresor escoundut, qu'Esòpa nen proupausa,

Servirà d'esemple à la cauva.

Aquèu malurous asperava

Per gòde dau siéu or, mà l'or lou poussedava.

Avìa en la terra una souma enterrada,

Lou siéu couòr ensen, n'auguent autre deduch

Que de li ruminà jou e nuèch

E rendre lou siéu eritage à si-mème sacrat.

Qu'anèsse o que venguèsse, que beuguèsse o que mangièsse

S'auguèt pilhat d'estrèch, à men que noun penssèsse

Au luèc en doun jassava aquela souma enterrada.

Li faguèt tant de girou qu'un beca-mouòrt lou veguèt,

Si dubitèt dòu depost, l'enlevèt sensa ren dire.

Lou nouòstre Avarou, un bèu jou, noun trouvèt que lou nidou.

Veicì lou miéu ome que si ploura : gème, souspira,

Si tourmenta, s'esgara.
Un passagié li demanda per quau soujet lu siéu crit.

- Es lou miéu tresor que m'an pilhat.

- Lou vouòstre tresor ? En doun pilhat ?, tout jougnent aquela peira.

Eh ! Sian en temp de guerra

Per lou pourtà tant luèn? Auguessias pas milhou fach

De lou laissà au vouòstre, en lou vouòstre gabinet,

Que de lou changià de maioun ?

Aurias pouscut, sensa pena, li pilhà à tout'oura.
- A tout'oura, bouòn Diéu ! Noun ten qu'en acò ?

L'argen ven couma s'en va?

Noun li toucavi jamai. - Diès-mi dounca, de gràcia,

Repilhèt l'autre, perqué vous countristas tant

Pisque noun toucavas jamai à n'aquel argen.

Metès-li una peira à la plaça,

Vous vaudrà tout autant. 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

Lou Bergié e la Mar

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

Dau rapouòrt d'un estrop, que n'en vivìa sensa souin,

Si countentèt lountemp un vesin d'Anfritidou :

Se la siéu fourtuna èra pichina,

Era segura au màncou.
A la fin, lu tresor descargat sus la plàia

Lou tentèron tant ben que vendèt lou siéu estrop,

Trafica embé l'argen, lou mete en entié sus l'aiga.
Aquel argen perissèt per naufrage.
Lou siéu mestre fuguèt reduch à gardà li fèa,

Mà pu couma baile couma l'èra en lou temp,

Quoura lu siéu propri moutoun pasturavon sus lou rivage ;

Aquèu que s'èra vist Coridoun o Tircis

Fuguèt Peirot, a pas d'avantage.
Au bout de quauque temp faguèt quauqu proufit,

Recroumpèt de bestia à lana ;

E couma un jou lu vent, retenent lou siéu alèn,

Laissavon paisamen s'arambà li nau ;

- Voulès d'argen, ô Madama li Aiga !

Diguèt, adressas-vous, v'en prègui, à quauqu'un d'autre :

De fèt ! N'aurès pas lou nouòstre.

Acò noun es un conte à plesì inventat,

Mi siervi de la verità

Per moustrà, per esperiença,

Qu'un sòu, quoura es assegurat,

Vau milhou que cinq en esper,

Que si cau countentà de la siéu coundicioun,

Qu'ai counsèu de la mar e de l'ambicioun

Devèn si tapà li aurilha.

Per un que s'en lauderà, des mile s'en plagneran.

La mar proumete mount e maravilha ;

Fidas-vous : lu vent e lu ladre vendran.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

Lou Can que pouòrta au siéu couòl lou dinà dòu siéu Mestre

 

de Jean de La Fontaine

 

 

Noun avèn lu uès à l'esprova dei bela,

Ne li man à n'aquela de l'or ;

Gaire de gent gardon un tresor

Embé de souin proun fedel.

 

Chertou Can, que pourtava li pitança au lougis,

S'èra fach una coulana dau dinà dòu siéu Mestre.
Era temperat, mai que n'auguèt vourgut l'estre

Quoura vehìa un chibou esquis :

Mà, enfin, l'èra ; e toui tant que li sian

Si laissèn tentà à l'avesinança dei ben.
Cauva estrangia : s'empara la temperança ai can,

E noun si pòu l'emparà ai ome !

Aquèu Can d'aquì, dounca, estent de la souòrta alentournat,

Un Mastin passa, e vòu li pilhà lou dinà.
Noun n'en auguèt touta la jòia

Que la si esperava en proumié : lou Can laissèt la preda

Per la desfendre, milhou qu'en estent mai cargat :

Gran coumbatimen : d'autre can arribon ;

Eron d'aquelu que vivon

Sus dau pùblicou en tement gaire lu còu.

Lou nouòstre Can, si vehent tròu deble encontra eli toui,

E que la carn courrìa  un dangié segur,

Vourguèt augué la siéu part : e, en savi, li diguèt ;

- Minga rabia, Messius, lou miéu tros mi sufisse ;

Fès lou vouòstre proufit dau resta.

A n'aquelu mot, lou proumié v'engoula un moucèu ;

E cadun de tirà, lou Mastin, la canàia,

A qu pòu lou milhou. Faguèron toui bambocha,

Cadun d'elu auguèt part dòu pastissoun.

 

Mi crèsi veire en acò l'image d'una vila

Doun si meton lu denàri à la gràcia dei gent,

Juge, prevost dei merchan,

Toui fan à la siéu man, lou mai gaubiat

Douna ai autre l'esemple, e es un passa-temp

Que de li veire netegià un mouloun de pistola.

Se, quauque scrupulous, per de rasoun laugièri,

Vòu desfendre l'argen e di lou pu pichin mot,

Si fa veire qu'es un louòt.

Noun a minga pena per si rendre :

Es toutara lou proumié à pilhà.

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

Lou Carretié enfangat

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

Lou Faetoun d'une vouòtura à fen

Veguèt lou siéu charre enfangat. Lou paure ome èra luèn

De tout uman soucours : èra la campagna,

Proch d'un chertou cantoun de la bassa Bretagna

Sounat Quimper - Courentin.

Si sau ben que lou Destin

Manda aquì li gent quoura vòu qu'un s'enrabia :

Diéu nen preserve dòu viage !

Per venì au carretié enfangat en aquèu luèc,

Lou veicì que detesta e blastema tant que pòu,

Sussant, en la siéu furour estrèma,

De còu encontra lu trau, pi, encontra lu siéu cavau,

Encontra lou siéu charre, encontra d'èu-mème.
Invouca à la fin lou diéu que lu travai

Soun tant chelèbre en lou mounde :

- Ercul, li faguèt, ajude-mi. Se la tiéu esquina

A pourtat la màquina redouna,

Lou tiéu bras pòu mi sourtì d'aquì.

La siéu preguièra estent facha, aude en la nebla

Una vous que li parla ensin :

- Ercul vòu qu'un si boulegue

Pi, ajuda li gent. Regaja d'en doun ven

Lou repoumpèu que ti reten,

Leva da l'entour de cada roda

Aquela mulurouha mauta, aquela peire que t'anuèia.

Tape-mi aquela routàia. L'as fach ? - Ahì, diguèt l'ome.

- Es ben, vau t'ajuda, diguèt la vous. Pilha lou tiéu estafiéu.
- L'ai pilhat. Qu'es acò . Lou miéu charre va à souhet :

Ercul n'en sigue laudat ! Aloura la vous : - Vèhes couma

Lu tiéu cavau aisamen si soun sourtit d'aquì ?

 

Ajude-ti e lou ciel t'ajuderà.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

Lou Cat e lou vièi Gari

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Ai liejut da un cuntaire de faula

Qu'un segount Roudilart, l'Alessandrou dei cat,

L'Atilà, lou flagel dei gari,

Rendìa aquelu darnié miserable ;

Ai liejut, dihi, en chertou autour ,

Ver Cherbèrou, èra cragnut una lèga à la rounda :

Voulìa, dei Rateta, despoupoulà tout lou mounde.

Li plancha que si mèton sus d'un laugié apountèu,

La mouòrt-ai-gari, lu ratié,

N'èron que juèc à coustà d'èu.

Couma ve qu'en li siéu tana

Li rateta èron presounièri,

Qu'aujon pas sourtì, qu'avìa bèu cercà,

Lou galant fa lou mouòrt, e dau pu aut d'un planchié

Si pende la testa en bas : la bestia scelerata

A de chertou courdoun si tenìa la pata.
Lou poble dei Rateta si pensa qu'es en castic,

Qu'a fach un furt de roustit o de froumai,

Esgrafignat quauqun, causat quauque daumage ;

Enfin, que s'es pendut lou marrit pelandroun.

Touti, dihi, unanimamen

Proumeton de si rire au siéu souterramen

Meton lou nas en l'ària, moustron un pau la testa,

Pi, rentron en lu siéu nidou de gari,

Pi, ressourtant, fan quatre pas,

Pi enfin, si meton en coulèta.
Mà veicì ben un'autra festa :

L'empicat ressuscita : e sus lu siéu pen toumbant,

Pilha li mai pereoussi.

- N'en sabèn mai que d'un, diguèt en li si cucant,

Es un tourn de vièia guerra : e li vouòstri bauma cavadi

Noun vi sauveran, n'en v'avertissi :

Vendrès touti au lougis.

Proufetissava ver : lou nouòstre mestre Mitis

Per la segounda fès li engana e li afina,

Blanquèa la siéu rauba e s'enfarina :

E de la souòrta mascarat,

Si fica e s'aquassa en una mastra duberta.

Fuguèt per èu ben vist :

(Lou Cat e lou vièi Gari)

 

La gent trota-menut s'en ven cercà la siéu perta.

Un Gari, sensa ren de mai, si reten d'anà naseà à l'entour :

Era un vièi routinié, sabìa mai d'un tourn ;

Mème, avìa perdut la siéu couha en una batàia.
- Aquèu bloc enfarinat noun mi di ren que vague,

Cridèt de luèn au General dei Cat :

- Souspeti aquì souta encara quauqui màquina :

Ren noun ti sierve d'estre farina :

Que mème siguèsses saca, m'en avesinerìi pas.

 

Era ben dich à n'èu : aprovi la siéu prudença :

Era esperimentat,

E sabìa que la maufidença

Es maire de la segurità.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Cat, la Mustela e lou pichin Lapin

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Dau palai d'un jouve Lapin, Dama Mustela un bèu matin

S'empadrounissèt : es una furba.
Lou mestre estent assent, li fuguèt cauva aisa. Pourtèt da èu li siéu penata, un jou

Qu'èra anat faire à l'Aurora sa court

En la ferìgoula e l'aigai.

Après qu'auguèt broutat, troutejat, fach toui lu siéu tour,

Janet Lapin s'en recampa ai souterran sejour.

La Mustela avìa mes lou nas à la fenestra.

- Ô Diéu ouspitalié ! Que vehì pareisse aquì ?

Diguèt l'animau escassat dau patèrnou lougis.

- O là, Madama la Mustela,

Que s'en delougia sensa troumbeta

O m'en vau avertì toui lu Gari dòu pais.
La Dama au nas pounchut respoundèt que la terra

Era au  proumié oucupant.
Era un bèu soujet de guerra,

Qu'un lougis doun èu-mème noun li intrava qu'en rampinant.
- E quant ben serìa un regnou,

Voudrìi ben saupre, diguèt, que lei

N'an a e per toujou fach doun à Jan, enfant o nep de Peire o de Guilherme,

Putò qu'au Pau, putò qu'à iéu.

Janet Lapin alega la coustuma e l'usança :

- Soun, diguèt, li siéu lei que m'an, d'aquèu lougis,

Rendut mestre e signour, e que, de paire en fiéu,

L'an, de Peire e de Simoun, pi à iéu Janet, trasmès.
Lou proumié oucupant , es una lei mai savia ?

- Tamben, sensa cridà davantage,

Remetèn-nen, diguèt la mustela, à Raminagroubis.
Era un Cat, vivent couma un devot roumiéu,

Un cat faguent la catamita,

Un sant ome de Cat, ben foudrat, gros e gras,

Arbitre espert en toui lu cas.

Janet Lapin per juge l'agrada.

Li veicì tout ai doui arribat

Davant de sa maestà foudrada.
Gripeminau li dit : - Lu miéu enfant, avesinas-vous,

Avesinas-vous, siéu balourt, lu an n'en soun la causa.
L'un e l'autre s'avesinèron, cregnent minga cauva.
Suloucòu qu'à pourtada veguèt lu countestant,

(Lou Cat, la Mustela e lou pichin Lapin)

 

Gripeminau, lou bouòn apòstoulou,

Gitant dai doui coustà la grifa en mème temp,

Metèt lu pladejaire d'acordi, en li si croucant l'un e l'autre.

 

Acò ressembla ben ai debat qu'an, de fès,

Lu pichin souvran s'en remetent ai rei.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Cat e lou Renart

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

Lou Cat e lou Renart, couma bèu pichin sant,

S'enanavon en peregrinage.

Eron doui ver beat, doui arquipatalin,

Doui franc furbous, que, dei frès de viage,

Crouquant tanti voulàia, escrouquant tantu froumai,

S'indennesavon à qu pòu lou milhou.

 

Lou camin estent lonc, e partent anueious,

Per l'acourchà chacoutèron.
La discussioun es d'un gran soucours :

Sensa d'ela si duermerìa toujou.

Lu nouòstre peregrin s'esganassèron.
Auguent ben chacharat, si parlèt dòu venent.
Lou Renart au Cat diguèt enfin :

- Pretendes estre fouòrça gaubious :

N'en sabes autant que iéu ? Ai cent rusa en lou sac.
- Noun, diguèt l'autre, n'ai qu'un tourn en lou miéu brassac ;

Mà, soustèni que n'en vau mile.

E de recoumença la discussioun à l'envuèia,

Sus lou que si, lou que noun, tout ai doui estent ensinda.

Una muda apaisèt la garouia.

Lou Cat diguèt au Renart : - Boustega en lou tiéu sac, amic ;

Cerca en la tiéu cervela leventa

Un stratagèma segur : per iéu, veicì lou miéu.
A n'aquelu mot, sus d'un aubre puèt bel e ben.
L'autre faguèt cent girou inutil,

Intrèt en cent tana, metèt cent còu en defaut

Toui lu counfraire de Brifaut.

Dapertout tentèt l'asilou,

E fuguèt dapertout sensa suchès ;

Lou fum li pourvenguèt, ensin que lu Basset.
Au sourtì d'una tana, doui can ai pen lest

L'estranglèron dau proumié saut.

 

Lou tròu d'espedient pòu vastà un afaire :

Si perde de temp en la chausida, si prova, si vòu tout faire.
N'auguèn qu'un, mà que sigue lou bouòn.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

Lou viei Cat e la jouva Rateta

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una jouva Rateta mé gaire d'esperiença,

Si cresèt faire plegà un viei Cat, implourant la siéu clemença,

Pagant mé de rasoun lou Raminagroubis.

- Laissas-mi viéure : una Rateta

De la miéu tàia e de la miéu despensa

Es una carga en aquèu lougis ?

Afamarìi, au vouòstre avis,

L'Oste e l'Oustessa, e tout lou mounde ?

D'una grana de blad mi nourissi ;

Una nouòe mi rende touta redouna.

En ahura, siéu maigra ; asperas quauque temp.

Reservas aquèu past à Messius lu vouòstre enfant.

Ensinda parlava au Cat la Rateta pilhada.

L'autre li fa : - Ti siès enganada.
Es à iéu que si ten parié discours ?

Gagnerìes autant de parlà a de balourt.

Cat e vièi, pardounà ? Acò arriba gaire.

Segoun aqueli lei, calà d'aquì,

Mouòre e vai-t-en tout d'aquèu pas,

Arangà li souòre Filandusa.

Lu  miéu enfant trouveran proun d'autre past.

Tenguèt paraula ; e per la miéu Faula

Veicì lou sens moural que pòu li counvenì :

La jouinessa si flata e si crèse tout outenì ;

La vielhessa es sensa coumpassioun.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Cavau e lou Loup

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

Un chertou Loup, en la sesoun

Que lu chep zefir an l'erba renjouvenida

E que li bestia laisson touti li maioun

Per s'en anà cercà la siéu vida,

Un Loup, dihìi, au sourtì dei rigour de l'iver

Avisèt un Cavau qu'avìon mes au vent.

Laissi da pensà que jòia.

- Bouòna cassa, diguèt, qu l'aurìa ai siéu croc !

Eh ! Que noun sigues moutoun ! Que mi serìes à pounch,

En vècha de rusà per avé aquela preda.
Rusèn dounca. Ensin dich, venguèt à pas countat ;

Si diguèt escoulan d'Ipoucratou :

Que counouisse li virtù e li prouprietà

De touti li simpli d'aquèlu prat ;

Que sau garì, sensa que s'en flata,

Touta raça de mau. Se Dom Coursaié voulìa

Noun cancelà la siéu maladìa,

Eu, Loup, da gratis lou garisserà ;

Que de lou vèire en aquèu prat

Pasturà ensinda sensa estre empastrouiat,

Testimouniava de quauqu mau, segoun la medecina.

- Ai, diguèt la bestia cavalina,

Una poustèma souta lou pen.

- Lou miéu enfant, diguèt lou mège, n'es pas de partida

Sussetibla de mai de mau.

Ai l'ounour de servì lu nouòstre Segne lu Cavau,

E fau finda la cirourgìa.

Lou miéu galant noun pensa qu'à ben pilhà lou siéu temp,

Per agantà lou siéu malaut.
L'autre, que s'en dubitava, li manda una lançada

Que li mete en marmalada

Li mandìboula e li dent.

- Es ben fach, diguèt lou Loup à si-mème, fouòrça atristat :

Cadun au siéu mestié dèu sempre s'estacà.
Vouòs faire aquì l'erbourista,

E siès jamai que macelié.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

Lou Cerf malaut

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

En pais clafit de cerf, un Cerf toumbèt malaut.

Sensa asperà, tant dai siéu cambarada

Si pouòrton au siéu lièch, lou veire, li pourtà soucours,

Lou counsoulà au màncou : multituda empourtuna.

- Eh ! Messius, laissas-mi mourì,
Permetès qu'en fourma coumuna

La Parqua m'espedisse : e finissès lu vouòstri plour.

Ren dau tout : lu counsoulatour

D'aquèu trist dever tout au lonc s'aquitèron,

Quoura agradèt à Diéu s'en anèron ;

Que noun fouguèt fach sensa beure un còu,

Es à dire sensa pilhà un drech de pastura.

Lou tout si metèt à broutà lu bouòsc dau vesinage.

La pitança dòu Cerf s'en calèt de touplen,

Noun trouvèt pu ren à fregì :

D'un mau calèt en pèjou

E si veguèt reduch à la fin

A dejunì e a mourrì de fam.

 

N'en cousta à qu vous reclama,

Mège dòu cors e de l'ànima !

Ô temp ! Ô usança ! Ai bèu cridà,

Tout lou mounde si fa pagà.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso


 

 

 

 

 

 

 

Lou Cerf si vehent en l'aiga

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En lou cristai d'una fouònt

Un Cerf si mirant en lou temp,

Laudava la beutà dei siéu ramura,

E noun poudìa qu'embé pena

Veire li siéu camba de fus ;

Que n'en vehìa la cauva si perdre en li aiga.

- Que proupourcioun dai miéu pen à la miéu testa ?

Dihìa en veguent la siéu oumbra embé doulour.

- Dai espès lu mai aut, lou miéu front toca li cima,

Lu miéu pen noun mi fan d'ounour.
Tout en parlant d'en aquela manièra,

Un can de nast lou fa partì.
Assaia de si garantì :

En li fourest si pouòrta

La siéu ramura, doumageable ournamen,

L'arrestant à cada còu,

Pouòrta dan au servici que li rendon

Lu siéu pen, de qu lu siéu jou dependon,

Si desdì aloura e maladisse lu regal

Que lou Ciel li fa cad'an.

 

Faguèn cas dòu bèu, mespresèn cen que sierve ;

E lou bèu, souventi fès, nous destruge.
Aquèu Cerf blaima lu siéu pen, que lou rendon lest :

Estima una ramura, que li nuise.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Cerf e la Vigna

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un Cerf en la favour d'una Vigna fouòrça auta,

E tala que s'en ve en de chertou clima,

S'estent mes à la sousta e sauvat de la passada,

Lu mudaire, per aquèu còu, si pensavon lu siéu can en fauta ;

Li ressouònon dounca. Lou Cerf, fouòra dangié,

Brouta la siéu benefatriça : engratituda estrèma !

S'aude, si reven, si fa delougià :

Ven mourì en aquèu luèc mème.
- Ai meritat, diguèt, aquèu just castic :

Aproufitas-n'en, ingrat. Toumba en aquèu moumen.
La muda n'en fa cura : li fuguèt inutil

De plourà ai mudaire à la siéu mouòrt arribat.

 

Ver image d'quelu que proufanon l'asilou

Que li a counservat.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

La Cigala e la Fourmiga

 

de Jean de la Fontaine.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Cigala, auguent cantat

Tout l'estiéu,

Si trouvèt fouòrça desprouvista

Quoura lou ziéu fouguèt vengut :

Pas un soulet pichin moucèu

De mousca o de verpet.

Anèt cridà famina

Da la fourmiga la siéu vesina,

La pregant de li prestà

Quauqu gran per sussistre

Fin à la sesoun nouvela.

- Vi paguerai, li diguèt,

Denan d'aoust, fet d'animau,

Interès e princhipal.

La Fourmiga noun es prestaira,

Es aquì lou siéu mendre defaut.

- Que fahiavas au temp caut ?

Diguèt à n'aquèla emprestaira.

- Nuèch e jou à tout venent,

Cantavi, noun v'en desplase.

- Cantavas ? N'en siéu fouòrça adaisa

E ben ! Balas ahura.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Cigna e lou Couhinié

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En una mainagerìa

De voulatilha emplida,

Vivìon la Cigna e l'Auqueta :

Aquela d'aquì destinada au regart dòu mestre,

Aquela d'àia, per lou siéu goust : l'una que si pougnìa d'estre

Coumensal dòu jardin, l'autra de la maioun.

Dèi foussat dòu castèu faguent li siéu galerìa,

De còu si vehìon proche-proche denedà,

De còu courre sus l'ounda e de còu li ploungià,

Sensa poudé satisfaire ai siéu vani envuèia.
Un jou, lou Couhinié, auguent tròu begut d'un còu,

Pilhèt per Auqueta la Cigna : e la tenent per lou couòl,

Anava la sagatà, pi la metre en soupeta.

L'aucèu, prest da mourì, si plagne en lou siéu gergoui.

Lou Couhinié n'en fuguèt fouòrça sourprès ;

E veguèt ben que s'èra enganat.

- Que ? Meterìi, diguèt, un tal cantaire en soupa !

Noun, noun, que noun plase ai Diéu que jamai la miéu man coupèsse

La gorgia de qu s'en serve tant ben !

 

Ensin, en lu dangié que nen suivon en groupa,

Lou dous parlà noun nuise en ren.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

Lou Ciri

 

de Jean de La Fontaine.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Es dòu sejour dei Diéu que li Abèia venon.

Li proumièri, si di, s'en anèron estaire

Au mount Imète, a s'engavaià

Dei tresor qu'en aquèu luèc lu zefir tratenon.

Quoura s'auguèt dei palai d'aquèli filha dòu Ciel,

Levat l'ambrousìa en li chambra serada,

Doun, per dire en francès la cauva,

Après que li rusca sensa mèu

N'auguèron pu que la cèira, si faguèt tanti candela,

Tantu ciri finda fuguèron façounat,

L'un d'èlu, veguent la terra dei maloun au fuèc endurida

Vinche l'esfouòrs dei an, auguèt la mèma envuèia ;

E, nouvèu Empedòcle ai flamb coundanat

Da la siéu proprìa e pura foulìa,

S'abrivèt dintre.

Fuguèt mau rasounat ;

Aquèu Ciri sabìa briga de la filousoufìa.

Tout en tout es divers : levas-vous dau ment

Que degun estrou sigue estat coumpousat sus dau vouòstre.

L'Empedòcle de ceira au brasié si foundèt :

Era pas pu fouòl que l'autre.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

Counsèu tengut da lu Gari

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

Un Cat, noumat Roudilardus

Fahìa dei gari tala descounfitura,

Que s'en vehìa squasi plus

Tant n'avìa mes en la sepultura.

Lou pòu que n'en restava, n'aujant quità lou siéu trau

Noun trouvava à mangià que lou quart dèi siéu sòu ;

E Roudilard passava en la gent miserabla

Noun pas per un cat, mà per un diau.

 

Or, un jou

Qu'en lou aut e au luèn

Lou galant s'enanava cercà frema,

En tant tout lou sabat que faguèt embé la siéu dama,

Lou restant dei Gari tenguèt capìtoulou en un cantoun

Sus de la nechessità presenta.
Dès l'abòrdou, lou siéu Decànou, persouna fouòrça prudenta,

Adupinèt que calìa, e pu vitou que pu tardi,

Estacà un cascavèu au couòl de Roudilard ;

Qu'ensinda, quoura s'enanerìa en guerra,

De la siéu marcha avertit, s'escaperìon en terra ;

Que n'en sabìa qu'aquèu mesou.

Cadun fuguèt de l'avis de Moussù lou Decànou :

Cauva noun li pareissèt à toui mai saludari.
La dificultà fuguèt d'estacà lou cascavèu.

L'un di : - Li vau pas, siéu pas tant louòt.

L'autre : - Sauprìi pas. Tamben, que sensa ren faire

Si laissèt. Ai mantu capìtoulou vist,

Que per ren si soun ensinda tengut ;

Capìtoulou, noun de gari, mà capìtoulou de mounge,

Veire, capìtoulou de canounge.

 

Noun cau que deliberà,

La court en counseié n'es clafida,

Fa besoun d'aseguì,

S'escontra plus degun.

 

 

 

Revirada 

 

da Jaume Dalmasso.

 

 

 

Lou Couòrp voulent imità l'Aigla

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

L'aucèu de Jupiterou enlevant un moutoun,

Un Couòrp, testimòni de l'afaire,

E mai deble dei rèn, mà noun pas men goulut,

N'en vourguèt sus lou còu autant faire.

Vira à l'entour de l'estrop,

Marca tra cent moutoun lou pu gras, lou pu bèu,

Un ver moutoun de sacrifici :

S'èra reservat per la bouca dei Diéu.

Gaiart Courpas dihìa, en lou couant dai uès,

- Noun sabi qu fuguèt la tiéu baila :

Mà lou tiéu cors mi pareisse en maravilhous estat :

Mi serviras de pastura.
Sus de la bestia belanta à n'aquelu mot cala.

La moutouneanta creatura

Peava de mai qu'un froumai, en de mai, la siéu tousoun

Era d'un'espessour estrèma,

 E mesclada squasi de la mèma façoun

Que la barba de Polìfemou,

Empastrouièt tant ben lu arpioun dòu Couòrp,

Que la paura bestia noun pousquèt faire retirada ;

Lou bergié ven, lou pilha, l'engagia ben e bèu,

Lou douna ai siéu enfant per servì de juguet.

Cau si mesurà : la counsequença es neta :

Mau ven ai voulastre de faire lu ladroun,

L'esemple es una dangierouha lèca :

Toui lu mangiaire de gent soun pas gran signour ;

Doun la vespa es passada, lou mousquilhoun resta.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

Lou Couòrp e lou Renart

 

de Jean de la Fontaine.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Mestre Couòrp, sus d'un aubre ajoucat,

Tenìa en lou siéu bec un froumai.

Mestre Renart, da l'oudou aletat,

Li ten squasi aquèu lengage :

- Òuh ! Bouònjou, Moussù de Lou Couòrp,

Que siès poulit ! Que mi semblas bèu !

Sensa mentì, se lou vouòstre gergoui

Si rapouòrta au vouòstre plumage

Sias lou Fenis dei oste d'aquèlu bouòsc.

A n'aquèli mot, lou Couòrp noun ni sente plus de jòia

E per moustrà la siéu bela vous,

Duèrbe un larc bec, laissa calà la siéu preda.

Lou Renart la si pilha e di : - Lou miéu bouòn Moussù,

Emparas que tout flatous

Viéu ai depens d'aquèu que l'escouta :

Aquèla liçoun vau ben un froumai, sensa dubi.

Lou Couòrp, vergougnous e counfus,

Jurèt, mà un pau tardi, que noun lou pilheran plus.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso.

 

 

 

 

 

La Diligença e la Mousca

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

En un camin mountant, sablounous, malaisat,

E de tout caire au soulèu espost,

Sièi fouòrt cavau tiravon una diligença.

Frema, mounge, vieias, tout èra calat :

L'atelage sudava, boufava, èra rendut.

Una Mousca ven e dai Cavau s'avesina.

Pretende li animà dai siéu zounzoun.

Pougne l'un, pougne l'autre, e si pensa à tout moumen

Que fa anà la màquina,

S'assete soubre lu timoun, sus lou nas dòu couchié.

Sus lou còu que lou charre parte

E que ve li gent caminà,

S'arouga à si-mème unicamen la gloria,

Va, ven, fa la pressada : sembla que sigue

Un sargent de batàia anant en cada luèc

Faire avançà li siéu gent e si boulegà la vitoria.

La Mousca, en aquelu coumun besoun,

Si plagne d'agì da souleta, e qu'en a tout lou souin ;

Que degun pouòrta ajuda ai cavau per si tirà d'afaire.

Lou mounge dihìa lou siéu breviari :

Pilhava ben lou siéu temp! Una frema cantava :

Era ben d'una cansoun qu'aloura si tratava !

Dama Mousca s'en va cantà ai siéu aurilha.

E fa cent goufarìa parièri.

Après ben de travai, le Diligença arriba au soubran :

- Respiran ahura ! diguèt la Mousca sùbitou,

Ai tant fach que li nouòstri gent soun enfin en lou plan.

D'acò, Messius lu Cavau, pagas-mi de la miéu pena.

Ensin, cherti gent, faguent lu diligent,

Si ficon en lu afaire :

Fan dapertout lu necessari

E, dapertout empourtun, devrìon estre cassat.

 

 

Revirada da

 

 Jaume Dalmasso.

 

 

 

 

Lu doui Amic

 

 

 

 

 

 

 

Doui ver Amic restavon au Monomotapa.

L'un noun avìa ren que noun siguèsse à l'autre :

Lu amic d'aquèu pais d'aquì

Valon ben, si di, auquèlu dòu nouòstre.

Una nuèch que cadun s'oucupava au souòn,

E metent à proufit l'assença dòu Soulèu,

L'un dei nouòstre doui amic souòrte dòu lièch en alarma :

Courre da lou siéu intime, revilha lu varlet :

Mourfèa avìa toucat lou souòl d'aquèu palai.

L' Amic courcat s'estouna, pilha la siéu boursa, s'arma ;

Ven trouvà l'autre e di : - V'arriba gaire

De courre quoura si duerme ; mi pareissiavas ome

A milhou usà dau temp destinat per lou souòn :

Noun auriavas pas perdut toui lu vouòstre sòu au juèc ?

En veicì. Se vous es sourvengut quauqui garouia,

Ai la miéu espada, anèn. V'anuias-pas

De vous courcà toujou soulet ? Un'esclava proun bela

Era ai miéu coustà : voulès que si souòne ?

- Noun, diguèt l'amic, n'es ne l'un ne l'autre pounch :

Vous rendi gràcia d'aquèu zèlou.

M'eravas en durment un pau trist apareissut ;

Ai cregnut que fuguèt ver, siéu acourut.

Aquèu maladet pantai n'es la causa.

Qu d'ulu aimava lou mai, que t'en sembla, Letour ?

Aquela difficultà vau ben que si proupone.

Q'un amic veritable es una douça cauva.
Cerca lu vouòstre besoun au fount dòu vouòstre couòr ;

V'espragna la pudou

De le li faire descurbì vous-mème.

Un pantai, un ren, tout li fa pau

Quoura s'agisse de qu en qu li vòu ben.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

Lu doui Can e l'Ae mouòrt

 

de Jean de la Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Li virtù deurìon estre souòre

Couma lu vici soun fraire.

Au moumen que l'un d'aquelu d'aquì s'empadrounisse dei nouòstre couòr,

Toui venon à la fila : noun s'en manca gaire ;

Audi d'en aquelu que, noun estent countrari,

Pouòdon alougià dessouta mèma taulissa.

A l'egart dei virtù, raremen un li ve,

Touti en un soujet eminentemen plaçadi,

Si tenì la man sensa estre espantegadi,

L'una es valourenta, mà prounta, l'autra es prudenta, mà frèia.

En li bestia, lou can si laude d'estre

Soucitous, e fedel au siéu mestre ;

Mà es louòt, es groumant :

Per testimòni aquelu doui mastin que, en lou luèn,

Veguèron un Ae mouòrt que floutouneava sus li ounda.

Lou vent, de mai en mai, l'aluegnava dei nouòstre can.

- Amic, diguèt l'un, li tiéu uelh soun mai bouòn que lu miéu :

Pouòrta un pau lou tiéu regart sus d'aqueli plana proufoundi :

Li pensi veire quaucaren. Es un bòu o un cavau ?

- Eh ! Qu'empouòrta que animau !

Diguèt l'autre mastin : veicì sempre curada,

Lou tout es de l'avé ; que lou trajet es gran.

En de mai, nen cau denedà contra lou vent.
Bevèn touta aquel'aiga : la nouòstra gorgia assedada

N'en vendrà ben à bout : aquèu cors resterà

Toutara à sec, e acò serà

Prouvista per la semana.

Veicì lu miéu can à beure : n'en perdèron l'alen,

E pi la vida : faguèron tant

Que li si veguèt crepà sus lou moumen.

L'ome es ensin bastit ; quoura un soujet l'enflama,

L'empoussibilità despareisse de la siéu ànima.
Quant fa de vout, quant perde de pas,

S'oultrageant per aquistà de ben o de gloria ?

Se aredounissìi lu miéu Estat ?

Se pousquèssi emplì lu miéu cofre de ducat ?

Se emparerìi l'abrèu, li sciença, l'istoria ?

Tout acò, es la mar à beure ;

(Lu doui Can e l'Ae mouòrt)

 

Mà ren à l'ome noun sufisse.

Per fournì ai proujet que fourma un soulet esprit,

Caurìa quatre cors ; encara luèn de li sufì.

A mièch-camin crèsi que toui li resterìon :

Quatre Matusalème bout à bout noun pouderìon

Metre en fin, cen que un soulet vòu.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lu doui Gal

 

de Jean de la Fontaine

 

 

 

 

Doui Gal vivìon en pas : una Galina venguèt.

E veicì la guerra acenduda.
Amour, perdères Trouòe : e es de tu que venguèt

Aquela garouia enverinada,

En doun dau sanc dei Diéu si veguèt lou Csante tintat !

Lountemp tra lu nouòstre Gal lou coumbatimen si mantenèt,

Lou remoun s'en espanteguèt en tout lou vesinage :

Li gent que pouòrton cresta acourèron.

E mai qu'una Elèna au bèu plumage

Fuguèt lou prèmi dòu vinchitour. Lou perdent despareissèt :

Anèt s'escoundre au fount dòu siéu retir,

Plourèt la siéu gloria e lu siéu amour ;

Lu siéu amour qu'un rival, tout fier de la siéu derouta,

Poussedava davant dai siéu uelh. Vehìa toui lu jou

Aquel ouget ralumà lou siéu òdi e lou siéu courage ;

Amoulava lou bec, batìa l'ària e lu siéu flanc.

E s'eserçant contra lou vent,

S'armava d'una jalousa ràbia.

Noun n'en auguèt da besoun. Lou siéu vinchitour sus dei taulissa

S'en anèt s'ajoucà e cantà la siéu vitoria.

Un Tamisié audèt la siéu vous :

Adiéu lu amour e la gloria.

Tout aquel ourguèi perissèt souta l'oungla dòu Tamisié.

Enfin, d'un fatal retour,

Lou siéu rival à l'entour de la Galina

S'en revenguèt faire lou galet.
Vi laissi da pensà que champoustre,

Vist qu'auguèt de frema en foga.

 

La Fourtuna si plas à faire d'aquelu còu ;

Tout vinchitour insoulent à la siéu perta travaia.
Desfidèn-nen dòu Souòrt, e pilhan garda à nautre

Apres lou gagne d'una  batàia.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

Lu doui Mùou

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Doui Mùou caminavon, l'un de civada cargat,

L'autre pourtant l'argen de la gabela.

Aquèu d'aquì, glourious d'una carga tant bela,

N'aurìa vourgut per ren en estre soulagiat.

Anava d'un pas enaussat,

En faguent campaneà lu siéu cascavèu :

Quoura l'enemic si presentant,

Couma n'en voulìa à l'argen,

Sus lou mùou dòu fisc si jeta,

L'aganta au fren e l'arresta.

Lou Mùou, en si desfendent,

Si sente traucat de còu ; gème, souspira.

- Es dounca acò, diguèt, cen que m'avìon proumès ?

Aquèu mùou que mi segue, dau dangié si retira ;

E iéu, li cali e perissi !

- Amic, li diguèt lou siéu cambarada,

Es pas toujou bouòn d'augué un aut emplec :

Augues servit un moulinié, couma iéu,

Noun serìes tant malaut.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

Lu doui Pigioun

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

Doui Pigioun s'aimavon d'amour tendre ;

L'un d'ulu s'anueiant au lougis

Fuguèt proun fouòl per entamenà

Un viage en un aluegnat pais.

L'autre li di : - Qu'anas faire ?

Voulès laissà lou vouòstre fraire ?

L'assença es lou pu gran dei mau ;

Noun pas per vous, crudel ! Au màncou, que lu travai,

Lu dangié, lu souin dou viage

Cambion, un pòu, lou vouòstre courage.

Encà, se la sesoun s'avansèsse davantage !

Aspetas lu zefir ; qu vous pressa ? Un Couòrp,

Adé, anounçava malan à quauque passeroun.

Penserai plus qu'à escontre funest,

Qu'à farcoun, qu'à aragnada. Ailas ! Dirai : plòu,

Mon fraire a tout cen que vòu,

Bouòna soupà, bouòn jas, e lou resta ?

Aquèu discours gassilhèt lou couòr

Dòu nouòstre imprudent viagiatour ;

Mà, l'envuèia de veire e l'imour enquieta

L'empourtèron à la fin. Diguèt : - Noun plouras,

Tres jou au mai rendran la miéu ànima satisfacha :

Revendrai ben lèu cuntà da pounch à pounch

Li miéu aventura à moun fraire.

Lou desenuerai. Qu sigue que ve gaire,

Noun a gaire à dire finda. Lou miéu viage espligat

Vi serà d'un plasì estrèmou.

Dirai : Eri aquì, tala cauva mi survenguèt ;

Vi crèseres li estre vous-mème.
A n'aquelu mot, en plourant, si diguèron adiéu.

Lou viagiatour s'aluègna ; e veicì qu'una nebla

L'oubligia à cercà retir en quauque luèc.

Un soulet aubre s'oufrèt, tau encara que la chavana

Mautratèt lou Pigioun maugrà lou fueiage.

L'ària venguda serena, parte tout counfus,

Seca lou milhou que pòu lou siéu cors cargat de pluèia.

En un camp à l'escart ve de blad espantegat,

Ve un pigioun à coustà : acò li douna envuèia,

Li vola, es pilhat : aquèu gran curbìa d'un las

Lu mensouneguié e tràit aletamen.

Lou las èra frust : tant ben que, de la siéu ala,

Dai siéu pen, da siéu bec, l'aucèu lou roumpe enfin ;

Qauqui pluma li perissèron ; e lou pèjou dòu destin

(Lu doui Pigioun)

 

Fuguèt qu'un chertou Tamisié, ai arpioun crudel,

Veguèt lou nouòstre malurous, que, estirassant la courdeta

E lu moucèu dòu las que l'avìa pilhat,

Semblava un galerotou escapat.
Lou Tamisié anava lou legà, quoura, dai nebla

S'avanta au siéu tour un'Aigla ai ala estentudi.

Lou Pigioun proufita dòu counflit dei ladre,

S'envoula, cala proch d'un cal,

Cresèt, per aquèu còu, que lu siéu malur

Finisserìon en aquela aventura,

Mà, un couquin de pelandroun (aquel age es sensa pietà)

Pilhèt lou siéu gasta-fus, tuèt mai qu'à mitan

Lou voulatil malurous,

Que, maladissant la siéu curiousità,

Estirassant l'ala e tirant lu pen,

Mièch mouòrt e mièch rangouious,

Drech au lougis s'en retournèt.

Tant ben que mau, li arribèt

Sensa autra aventura fachousa.
Veicì li nouòstri gent rajounchadi : e laissi da jugià

De quant de plasì paguèron li siéu pena.
Amant, urous amant, voulès viagià ?

Que sigue ai riba prochi.

Sigue l'un-l'autre un mounde sempre bèu,

Toujou divers, toujou nouvèu :

Tenès-vous luèc de tout, contas per ren lou resta.

Ai quauqui fès aimat ; aurìi pas aloura

Contra lou Louvre e lu siéu tresor,

Contra lou firmamen e la siéu vouta chelesta,

Cambiat lu bouòsc, cambiat lu luèc,

Ounourat dai pas, esclarit dai uès

De l'aimabla e jouva Bergièra,

Per qu, souta l'enfant de Citèra,

Servèri, engagiat dai miéu proumié juramen.

Ailas ! Quoura revendran de semblable moumen ?

Caurìa que tant d'ouget, tant dous e tant charmant,

Mi laissèsson viéure au grat de la miéu ànima enquièta ?

Ah ! Se lou miéu couòr aujèsse encara s'acendre !

Noun senterai pu un charma que m'arresta ?

Ai passat lou temp d'aimà ?

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso.

 

 

 

 

La Filha

 

de Jean de La Fontaine

 

 

Cherta Filha, un pau de tròu fiera,

Pretendìa si trouvà un ome

Jouve, ben fach e bèu, d'agreabli manièra,

Mà pas frei e pas gilous : noutas aquelu doui pounch d'aquì.

Aquela filha voulìa finda qu'auguèsse de ben, de naissença,

D'esprit, enfin tout. Mà qu pòu tout augué ?

Lou Destin si mountrèt soucitous de la prouvedì :

Venguèron de partit d'empourtança.

La bela li trouvèt tròu mistoulin de la mitan :

- Que ? Iéu ? Que ? Aqueli gent d'aquì ? Si fantaumèa, pensi.

A iéu lu proupone ! Ailas ! Fan pietà :

Vehès un pau la bela raça !

L'un n'avìa en l'esprit minga delicatessa ;

L'autre avìa lou nas d'en aquela manièra d'aquì.
Era acò d'aquì, èra acò d'aià :

Era tout, perqué li preciousi

Fan soubre tout li despreandi.

Après lu bouòn partit, li mediocri gent

Venguèron si metre sus lu ranc.
Ela de si menchounà : - Ah, veramen siéu bouòna

Que de li durbì la pouòrta ! Penson que siéu

Fouòrça en pena de la miéu persouna :

Gràcia à Diéu, passi li nuèch

Sensa chacrin, quàque en soulituda.

La bela sentèt per toui aquelu sentimen.
L'age la faguèt baissà : adiéu toui lu amant.

Un an si passa, pi doui, embé enquietuda ;

Lou chacrin ven après : sente à cada jou

Si deslougià quauqu Rire, quauqu Juèc, e pi l'Amour ;

Pi lu siéu trat oufensà e desplaise :

Pi cent souòrta d'afart. Lu siéu souin noun pousquèron faire

Qu'escapèsse au temp, aquel ensigne ladroun.

Li ruina d'una maioun

Si pouòdon reparà : que noun sigue aquel avantage

Per li ruina d'un visage ?

La siéu preciousità cambièt aloura de lengage.
Lou siéu mirai li dihìa : - Pilhas vitou un ome.

Noun sabì que desidèri lou li dihìa finda :

Lou desidèri pòu alougià da una preciousa.

Aquela d'aquì faguèt una chausida que li si serìa jamai cresut ;

Si trouvant à la fin touta aisa e touta urousa

D'escountrà un maucreat.

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

Lou Fouòl que vende la Saviessa

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

Jamai, proch dei fouòl, noun ti mètes à pourtada :

Noun ti pouòdi dounà un mai savi counsèu.

Noun es ensegnamen parié

A n'aquèu d'aquì, que de fuge una testa esventada.
S'en ve souven en lu cours :

Lou prince li pilha plesì ; perqué dounon toujou

Quauqu trat ai capoun, ai louòt, ai ridìcoulou.

Un Fouòl anava cridant en touti li crousièra

Que vendìa la saviessa, e lou mourtal credul

De courre à la croumpà : cadun fuguèt deverous,

S'asseguiava fouòrça reguignada,

Pi, un n'avìa per lou siéu argen,

M'una bouòna boufa, un fiéu lonc de doui brassa.

La plupart s'en batìon. Mà à cen que li servìa ?

Eron lou mai menchounat : lou pu bèu èra de s'en rire,

O de s'en anà, sensa ren dire,

Embé la siéu boufa e lou siéu fiéu.

De cercà un sens à la cauva,

Un si faguèt sublà tant qu'un ignourantas.

La rasoun n'es garanta

De cen que fa un fouòl ? Lou asart es la cauva

De tout cen que si passa en un cervèu ferit.

Dau fiéu e da la boufa pertant empastrouiat,

L'un dei trufat un jou anèt trouvà un savi,

Que sensa esità davantage

Li diguèt : - Soun aquì de gerouglìficou tout pur,

Li gent ben counseiadi e que voudran ben faire,

Tra eli e li gent fouòli, meteran, per l'ourdinari,

La lounguessa d'aquèu fiéu : senoun, li teni segur

D'en quauqui semblabli caressa.

Noun siès enganat : aquèu fouòl vende de saviessa.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

La Fourest e lou Bouscatié

 

de Jean de La Fontaine.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un Bouscatié venìa de roumpre o de perdre

Lou bouòsc que n'en avìa emmanchat lou siéu destrau.

Aquela pèrdita noun pousquèt estre sùbitou arangiada

Que la Fourest n'en fuguèt quauque temp espragnada.

L'Ome enfin la prèga oumblamen

De lou laissà adaise

Pilhà una souleta branca,

Enfin de si faire un autre manche :

Anerìa emplegà en d'autre luèc lou siéu gagna-pan ;

Laisserìa drech tantu roure e tantu sap,

De qu cadun respetava la vielhessa e li charma.
L'inoucenta Fourest li fournissèt d'autri arma.
N'auguèt de regret. Emmancha lou siéu ferre :

Lou miserable noun s'en sierve

Qu'à despulhì la siéu benefatriça

Dai siéu principal ournamen.

Gemisse à cada moumen ;

Lou siéu propi doun fa lou siéu suplici.

Veicì lou trahin dòu mounde e dai siéu setatour.

Siéu las, que de n'en parlà. Mà que de dous oumbrage

Sigon espost à n'aquelu outrage,

Qu s'en plagnerìa aquì soubre ?

Ailas ! Ai bèu cridà e mi rendre descoumode,

L'engratituda e lu abus

N'en seran pas de men à la moda.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

La Fourtuna e lou jouve Enfant

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

Sus l'orle d'un pous tant proufount

Durmìa, estendut de tout lou siéu lonc,

Un enfant aloura en li siéu classa.

Tout es ai escoulan liechoun e matalas.

Un ounest ome, en parié cas,

Aurìa fach un saut de vint brassa.

Proch d'aquì, ben urousamen

La Fourtuna passèt ; lou revilha lentamen,

Li diguent : - Lou miéu mignoun, vi sauvi la vida :

Siguès un autre còu mai savi, v'en prègui.

Siguessias toumbat, s'en serìa pilhat à iéu ;

Pertant, èra de la vouòstra fauta.

Vi demandi, en bouòna fède,

Se aquela imprundença tant auta

Ven dai miéu caprici. S'en va à n'aquelu mot.

 

Per iéu, aprovi li siéu paraula.

Noun arriba ren en lou mounde

Que noun en deugue n'en respouòndre :

N'en la faguèn de tout escot,

Es pilhada en garantìa à touta aventura ;

Sian louòt, estartavelat, pilhant mau li nouòstri mesura,

Si pensa n'en estre quiti en acusant lou siéu souòrt.

Brèu, la Fourtuna a toujou touòrt.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

Lou Galet, lou Cat e la pichina Rateta

 

de Jean de La Fontaine

 

 

Una pichina Rateta ben jouva, e que n'avìa ren vist,

Fuguèt squasi pilhada à l'estrech.

Veicì couma cuntèt l'aventura à sa maire :

-  Avìi trapassat lu mount que limiton aquel Estat,

E troutejavi couma un jouve gari

Que cerca à si dounà carrièra,

Quoura doui bestia m'an arrestat lu uès :

L'un dous, benignous e gracious,

E l'autre, turboulent e plen d'enquietuda,

A la vous pounchuda e ruda,

Sus la testa un moucèu de carn,

Una souòrta de bras que n'en s'enaussa en l'ària

Couma per pilhà vol,

La couha, en plumet alargada.
Mà èra d'un Galet que la nouòstra pichina Rateta

Faguèt à sa maire lou pourtret

Couma d'un animau vengut d'en Amèrica.

- Si batìa, diguèt, lu flanc embé lu siéu bras,

Faguent tant bousin e tant fracas,

Que iéu, que, gràcia ai Diéu, de courage mi pougni,

N'ai pilhat la fuga de pau,

Lou maladissant de tant bouòn couòr.

Sensa d'èu, aurìi fach counouissença

Embé aquela bestia que m'a semblada tant douça :

Es velutada couma nautre,

Marquetada, longa couha, oumbla countenença,

Un moudest regart, e pertant l'uelh lusent.

La pensi fouòrça simpàtica

Embé Messius lu Gari, perqué à d'aurilha

En figura ai nouòstri parièri.
M'enanavi l'abourdà, quoura d'un soun plen d'esclat

L'autre m'a fach pilhà la fuga.
- Lou miéu enfant, diguèt la Rateta, aquèu doucerous es un Cat

Que, dessouta la siéu mimica faussa,

Encontra touta la tiéu parentela,

D'un malin vourgué es pourtat.

L'autra bestia, tout au countrari,

Ben luèn de nen mau faire,

Serverà quauque jou embessai ai nouòstre past.

En quant au Cat, es sus de nautre que fa la siéu couhina.

Gardes-ti, tant que vivras,

De jugià li gent sus la siéu mina.

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

La Galina ai òu d'Or

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'avaricia perde tout en vourguent tout gagnà,

N'en vouòli, per lou testimounià,

Qu'aquèu que la Galina, à cen que nen di la faula,

Fahìa toui lu jou un òu d'Or.

Si cresèt qu'en lou siéu cors avìa un trésor ;

L'amassèt, la durbèt e la trouvèt semblabla

A n'aqueli que lu siéu òu noun li rapourtavon ren,

S'estent d'èu-mème levat lou pu bèu dei siéu ben.

 

Bela liçoun per li gent grinchi !

En aquèlu darrié temp, quant s'en es vist

Que dau sera au matin soun paure devengut,

Per voulé tròu vitou estre ric !

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Gari e l'Elefant

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

Si crèire estre un persounage es fouòrça coumun en França :

Si fa l'ome d'empourtança,

E sian souven qu'un bourgès.
Es propi un mau Fancès :

La louòta vanita li es particulièra.

Lu Espagnòu soun van, mà d'una autra manièra :

Lou siéu ourguèi, mi sembla en un mot,

Touplen de mai fouòl, mà pas tant louòt.

Dounèn quauqu image dau nouòstre,

Que sensa dubi, n'en vau ben un autre.

 

Un Gari dei plus pichin vehìa un Elefant

Dei plus gros, e befava lou caminà un pau lent

De la bestia d'auta vesinança,

Qu'anava en gros equipage.

Sus de l'animau à triple plan,

Una sultana de renoum,

Lou siéu can, lou siéu cat e la siéu mounina,

Lou siéu papagau, la siéu vièia e touta la siéu maioun,

S'enanava en peregrinage.

Lou Gari s'estounava que li gent

Fouguèsson toucat de veire aquela peanta massa :

- Couma se d'oucupà pu o men de plaça

Nen rendìa, dihìa, pu o men empourtant !

Mà, qu'amiras tant en èu, vous autre lu ome ?

Serìa aquèu gran cors que fa pau ai enfant ?

Noun nen s'en valutant pas, tant pichin que sian,

D'una grana de men que lu Elefant.
N'en aurìa dich davantage,

Mà lou Cat, sourtent de la siéu gabia,

Li faguèt veire, en màncou un moumen,

Qu'un Gari noun es un Elefant.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

Lou Gari de vila e lou Gari dei camp

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

D'un temp, lou Gari de vila

Counvidèt lou Gari dei camp

D'una façoun fouòrça gentila,

A de soubrìa de ciga.

Sus d'un tapis d'en Turquìa

Li pousada si trouvèron mesi ;

Laissi da pensà la vida

Que faguèron aquelu doui amic.

Lou gran-dinà fuguèt fouòrça ounest :

Ren mancava au past per mourre-lec ;

Mà, quauqun destourbèt la festa

En tant qu'èron en trahin.

A la pouòrta de la sala

Audèron un bousin ;

Lou Gari de vila s'escapa ;

Lou siéu cambarada lou segue.

Lou bousin s'arresta ; un s'en va :

Gari en campagna sus lou còu ;

E lou citadin de dire :

- Finissèn tout lou nouòstre roustit,

- N'en li a proun, diguèt lou rùstegue ;

Deman, vendrès au miéu ,

Noun es que m'en pougni

De toui lu vouòstre past de rei ;

Mà ren ven m'arrestà :

Mangi tout adaise.
Adiéu dounca. Basta dau plesì

Que la crenta pòu degaià.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

La Granouia que vòu si faire tant grossa que lou Bòu

 

de Jean de La Fontaine.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una Granouia veguèt un Bòu

Que li semblèt de bela tàia.

Ela, que n'èra pas grossa en tout couma un òu,

Envìousa, s'estende, e s'enfla, e si travaia,

Per arribà à l'animau en groussou,

Diguent  : - Regarjas-ben, mà souòre,

Es proun ? Dihès-mi, n'en li siéu pas encara ?

- Que noun. - Mi veicì dounca ? - Pas dau tout. - Li siéu ?

- N'en v'avesinas màncou. La mistoulina pècoura

S'enflèt tant ben que n'en crepèt.

 

Lou mounde es plen de gent que noun soun mai sàvi :

Tout bourgès vòu bastì couma lu gran signour,

Tout pichin prince a d'ambassadour,

Tout marquis vòu avé de page. 

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

Li Granouia que demandon un Rei

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

Li Granouia si lassant

De l'Estat demoucràticou,

Dai siéu clamour faguèron tant

Que Jupin li soutoumetèt un poudé mounarquista.

Li calèt dau ciel un Rei tout pachìficou :

Aquèu Rei faguèt pertant un tau bousin en toumbant,

Que la gent sagnousa,

Gent fouòrça louòta e fouòrça paurousa,

S'en anèt s'escoundre souta l'aiga,

En lu jounc e lu canilhoun,

En lu trau de la sagna,

Sensa aujà de temp regajà à la cara

Aquèu que si pensavon estre un gigant nouvèu.

Mà, èra un moulassoun,

De qu la gravità faguèt pau à la proumièra

Que, de lou veire s'aventurant,

Aujèt franc quità la siéu tana.

S'avesinèt, mà en tremoulant ;

Un'autra l'asseguèt, un'autra n'en faguèt tout autant ;

N'en ven un fourmiguié,

E la siéu troupa à la fin si rendèt familiara

Fin à sautà soubre l'espala dòu Rei.

Lou bouòn sire li laissa faire, e si ten sempre chutou.

Juspin n'en a toutara li cervela routi :

- Dounas-nous, diguèt aquèu poble, un rei que si boulega.

Lou mounarca dei Diéu li manda una Grùà,

Que li crouca, que li tua,

Que li si cuca au siéu plesì ;

E Granouia de si plagne,

E Jupin de li dire : - Eh ! Que ! Lou vouòstre desidèri

Ai siéu lei si pensa que nen coustregne ?

Aurias dèugut, premieramen,

Gardà lou vouòstre Gouvèrnou ;

Mà, degun l'auguent fach, vi devìa sufì

Que lou vouòstre proumié rei fuguèt bounas e dous ;

D'aquèu d'aquì countentas v'en,

De pau d'en escountrà un pèjou.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

Jupiterou e lou Passagié

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

Ô ! De quant lu perìi enriquerìon lu Diéu

Se si remembressian dei vout que n'en fan faire !

Mà, lou peril passat, noun si remembra gaire

De cen qu'aven proumès au Ciel ;

Countan soulamen cen que deven à la terra.

- Jupiterou, diguèt l'impìou, es un bouòn creancié ;

Si sierve jamai d'un ussié.

Eh ! Mà c'en qu'es lou troun ?

Couma sounas aquelu avertimen ?

 

Un passagié, en lou temp de la chavana,

Avìa voutat cent bòu au vinchitour dei Titan.

N'en avìa màncou un : voutà cent elefant

N'aurìa pas coustat de mai.

Cremèt quauqu ouòs quoura fuguèt au rivage ;

Au nas de Jupiterou lou fum s'en mountèt.

- Sire Jupin, diguèt, pilha lou miéu vout : lou veicì :

Es un esperfum de bòu que la tiéu grandour respira.

Lou fum es la tiéu part : noun ti devi plus ren.

Jupiterou faguèt missioun de si rire ;

Mà, après quauqu jou, lou Diéu lou pilhèt ben,

Li mandant un pantai li dire

Qu'un tau tresor èra en tau luèc. L'ome au vout

Courèt au tresor couma au fuèc.

 

Trouvèt de ladre : e n'auguent en la siéu boursa

Qu'un escut per toute ressòrça,

Li proumetèt cent talen d'or,

Ben countat, e d'un tau tresor

Que s'èra enterrat en una tala bourgada.

Lou luèc pareissèt souspet ai ladre, de manièra

Qu'au nouòstre proumetitour l'un li diguèt : - Lou miéu cambarada,

Ti garces de nautre : mouòre e va da Plutoun

Pourtà lu tiéu cent talen en doun.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

La Lachièra e lou Toupin de Lach

 

de Jean de la Fontaine

 

Peireta, sus la testa auguent un Toupin de Lach

Ben pauat sus d'un couissinet,

Pretendìa arribà sensa encoumbre à la vila.

Laugièra e courta vestida, anava à gran pas,

Auguent mes aquèu jou d'aquì, per estre de mai agila,

Coutilhoun simple e caussura bassi.
La nouòstra lachièra ensin alentournada,

Countava dejà en lou siéu pensié

Tout lou près dau siéu lach, en emplegava l'argen ;

Croumpava un centenau d'òu, fahìa tripla couàgna ;

La cauva à ben dai siéu souin deverous :

- M'es, dihìa, facil d'alevà des poulas

A l'entour de la miéu maioun ;

Lou renart serà ben gaubious

Se noun m'en laissa per avé un pouòrc.

Lou pouòrc, à l'engraissà cousterà gaire de bren ;

Era, quoura lou pilhèri, de groussour rasounabla ;

Aurìi, en lou vendent, d'argen bèu e bouòn.
E qu m'empedisserìa  de metre en lou nouòstre estable,

Vist lou près que n'es, una vaca e lou siéu vedèu

Que veirai sautà au mitan de l'estrop ?

Peireta, aquì soubre, sauta finda, empourtada.
Lou lach toumba : adiéu vidèu, vaca, pouòrc, couàgna,

La Dama d'aquelu ben, laissant  d'un uèlh countrits

La siéu fourtuna ensinda espantegada,

Và si descourpà au siéu ome,

En gran dangié d'estre picada.

Lou racòntou en menchounada n'en fuguèt fach ;

Si sounèt : lou Toupin de lach.

Que esprit que noun bate campagna ?

Qu noun si fa de castèu en Espagna ?

Picrouchòlou, Pirus, la Lachièra, enfin, toui.

Tout autant lu savi que lu fouòl

Cadun si pantàia en veiant ; n'es ren de mai dous,

Una flatousa errour estirassa aloura li nouòstri ànima ;

Tout lou ben dòu mounde es nautre,

Toui lu ounour, touti li frema.
Quoura siéu soulet, fau au plus brave una desfida ;

M'escarti, m'en vau destrounà lou Sòfi ;

Mi fau rei, lou miéu poble mi vòu ben ;

Li diadèma van sus la miéu testa en cascant ;

Quauque achident fa que revèni iéu-mème :

Siéu Gros - Jan, couma en davant.

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

Lu lapin

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Discours per Moussù lou Duca de La Rochefoucauld.

 

Mi siéu souven dich, vehent de que souòrta

L'Ome agisse e si coumpouòrta

En mile oucasioun couma li bestia,

Lou Rei d'aqueli gent d'aquì noun a men de defaut

Que lu siéu suditou, e la natura

A mes en cada creatura

Quauqui grana d'un mouloun, en doun venon cercà lu esprit ;

Entendi lu esprit-cors, e pastat de matiera.

M'en vau prouvà cen que dihi.
A l'oura de l'espera, es à dire quoura la lus

Abriva lu siéu trat en l'umid sejour,

Valent à dire quoura lou soulèu ientra en la siéu carrièra

E que, estent pu nuèch, noun es encara jou,

A l'orle de quauque bouòsc sus d'un aubre m'ajouqui,

E, nòu Jupiterou, dau pu aut d'aquèu Oulimpe,

Fulmini à voulountà

Un lapin que noun lou si pensava gaire.

Vehi fuge suloucòu touta la nacioun

Dei lapin, que, en lou bruc,

L'ues dereveiat, l'aurilha à la gacha,

Si ralegravon e que la ferìgoula perfumava lou siéu past.

Lou bousin dòu crep fa que la chourma

S'en va cercà la segurità

En la souterrana cieutà.

Mà, lou dangié s'oublida e aquela pau tant grana

S'esvanisse toutara ; revehi lu lapin

Encara de mai gai qu'adé, revenì souta li mieu man.

Noun recounouissèn en acò lu uman ?

Espantegat da quauqui chavana,

Basta que tocon lou pouòrt,

Que s'en van asardà encara

Mème vent, mème naufrage :

Ver lapin, si revehon

En li man de la Fourtuna.

Jougnèn à n'aquel esemple una cauva coumuna.

Quoura lu can fourestié passon en quauque luèc

 

(Lu Lapin)

 

Que noun es dau siéu destrèch,

Laissi da pensà que festa !

Lu can dau relarc n'auguent en testa

Qu'un interès de goula, à crit, à còu de dent,

V'acoumpagnon aquelu passagié

Fin ai counfin dòu territori.

Un interès de ben, de grandour, de gloria,

Ai Gouvernatour d'Estat, à chertou courtisan,

Ai gent de tout mestié, n'en fa tout autant faire.

Si ve toui, per l'ourdinari,

Raubassant lou survenent, s'abrivant sus la siéu pèu.

La couqueta e l'autour soun d'aquèu carater ;

Malur à l'escrivan nouvèu :

Lou men de gent que si pòu à l'entour dòu pastissoun,

Es lou Drech dòu juèc, es l'afaire.

Cent esemple pouderìon apountelà lou miéu discours :

Mà lu oubrage lu mai court

Soun toujou lu mai bouòn. En acò, ai per guida

Toui lu mestre de l'art e teni que cau laissà

En lu plus bèu soujet quaucaren à pensà :

Ensin, aquèu discours dèu s'arrestà.

 

Vous que m'avès dounat cen que li a de soulide,

E que la moudestìa vau la grandour,

Que noun pousquerias  jamai escoutà sensa pudour

Lu laut lou mai permès,

Lou mai just e lou mai aquist,

Vous enfin, de que ai encà outengut

Que lou vouòstre noum receuve aquì quauqui ounourança,

Dau temp e dei chensour defendent lu miéu oubrage,

Couma d'un noum que, dai an e dai poble counouissut,

Fa ounour à la França, en gran noum ben mai fecounda

Que minga clima de l'univers,

Permetès-mi, au màncou, d'emparà à tout lou mounde

Qu 'avès dounat lou soujet d'aquelu vers.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

Lou Laurur e lu siéu Enfant

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Travaias, pilhas de pena :

Es lou ben que manca lou men.

Un ric Laurur, sentent la siéu mouòrt venenta,

Faguèt venì lu siéu Enfant, li parlèt sensa testimòni.

- Gardas-vous, li diguèt, de vende l'eritage

Que n'an laissat lu nouòstre parent :

Un tresor li es escoundut dintre .

Noun counouissi lou luèc ; mà un pau de courage

Lou vi farà descurbì : n'en vendrès à bout.

Boulegas lou vouòstre camp, des que si serà fach l'aoust :

Cavas, sapas, lauras : noun laissas minga plaça

En doun la man noun passa e repassa.

Lou Paire mouòrt, lu Enfant vi reviron lou camp

D'aquì, d'aià, dapertout : tamben qu'au bout de l'an

Li rapourtèt davantage.
D'argen : ren d'escoundut. Mà lou paire fuguèt savi

De li moustrà, denan  la siéu mouòrt,

Que lou travai es un tresor.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Lebre e li Granouia

 

de Jean de La Fontaine.

 

 

 

 

Una Lebre en lou siéu jas pensava

(Car que faire en un jas, à men que de pensà ?)

En un proufount anuèi, aquela lebre si ficava :

Aquel animau es trist e la crenta lou mangia.

- Li gent, de natura paurouhi

Soun, dihìa, ben malurouhi,

Noun saurìon mangià moucèu que noun li aproufite ;

Jamai un plasi pur ; toujou assaut divers.

Veici couma vivi : aquela crenta maladita

M'empacha de durmì, senoun lu uès dubert.

Couriegeas-vous, dirà quauqui sàvi cervela,

E la pau, si couriege ?

Pensi mème, qu'en touta bouòna fet

Lu ome an pau couma iéu.

Ensin rasounava la nouòstra Lebre,

E pertant fahìa la gaida.

Era dubitous, enquiet :

Un alen, un'oumbra, un ren, tout li dounava la febre.

Lou melancounic animau

En pantaiant à n'aquela matièra,

Aude un laugié bousin : fuguèt un signau

Per s'escapà deves la siéu tana.

S'en anèt passà sus lou bouòrt d'un estagne ;

Granouia sus lou còu de sautà en li ounda,

Granouia  de si ficà en li siéu fount.

Òuh ! diguèt, n'en fau autant

Que m'en fan faire ! Meti l'alarma au camp !

E d'en doun mi ven aquèla vàia ?

Couma ? De bestia que tremouòlon davant de iéu !

Siéu dounca un foudre de guerra !

 

N'es, lou vèhì ben, poultron sus terra

Que noun pouòsque trouvà mai poultroun qu'èu.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso  

 

 

 

 

 

La Lebre e la Tartuga

 

de Jean de La Fontaine.

 

 

 

 

Ren sierve de courre ; cau partì à pounch :

La Lebre e la Tartuga n'en soun un testimòni.

- Escoumetan, fa aquèla d'aquì, que noun arriberès

Tant lèu que iéu à n'aquela fin. - Tamben ? Siès savi ?

Repliquèt l'animau laugié.

-  La miéu coumaire, cau vi purgà

Embé quatre grana de varàira.

- Savi o noun, escoumeti encara.

Ensin fuguèt fach : e da tout ai doui,

Si metèt proch de la tècoula lu engage :

Saupre cenque, acò noun es l'afaire

Ni de quau juge si counvenguèt.

La nouòstra Lebre n'avìa que quatre pas da faire,

Trati d'aquèlu que fa quoura, lesta d'estre pilhada,

S'aluègna dei can, li remanda ai calenda,

E li fa percourre li landa.

Auguent, dihi, de temp de resta per broutà,

Per durmì e per escoutà

D'en doun ven lou vent, laissa la Tartuga

Anà lou siéu tren de senatour.

Ela, parte, s'esbrassa

Si despacha embé lentour.

Eu, ànsi, desprèa une tala vitoria,

Ten l'escoumessa à pau de gloria,

Crèse que n'en li va dau siéu ounour

De partì tardi. Brouta, si repaua,

S'amusa à tout autra cauva

Qu'à l'escoumessa. A la fin, quoura veguèt

Que l'autra toucava esquasi lou soum de la carrièra,

Partèt couma una saeta, mà li abriva que faguèt

Fuguèron vani : la Tartuga arribèt la proumièra.

- E ben ! li cridèt, noun avìi rasoun ?

A cenque vi sièrve la vouòstra vitessa ?

Iéu, gagnà ! E cen que serìa

Se pourtavas una maioun ?

 

 

Revirada da

 

 Jaume Dalmasso.

 

 

 

 

La Liga dei Gari

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una Rateta cregnìa un Cat

Que, de touplen, la gaidava au passage.

Que faire en aquel estat ?

Ela, prudenta e savi,

Counsulta un vesin : èra un mestre Gari,

Que la gariouha segnourìa

S'èra alougiada en bouòna oustelarìa,

E que cent còu, s'èra vantat, si di,

De noun crègne de cat o de cata

Ne còu de dent, ne còu de pata.

- Dama Rateta, li di aquèu fanfaroun,

De fet, sigue que sigue que faguèssi,

Da soulet noun pouòdi cascà lou Cat que vi menaça ;

Mà, assemblant toui lu Gari dau relarc,

Li pouderìi jugà un marrit tour.
La Rateta fa un oumble enclin ;

E lou Gari courre, deverous,

A l'oufici, que si di finda la despensa,

En doun, manti Gari assemblat

Fahìon, au fres de l'oste, un'entièra bambocha.
Arriba, lu sens treboulat

E lu poulmon desalenat.

- Qu'avès dounca ?

Li di l'un d'aquelu Gari, parlas.
- En doui mot, respoundèt, cen que fa lou miéu viage

Es que cau lèu soucourre la Rateta ;

Perqué Raminagroubis

Fa en tout luèc un estrange ravage.

Aquèu Cat, lou mai diau dei Cat,

Se manca de rateta

Voudrà mangià de gari.
Cadun di : - Es ver. Sus ! Sus ! Courrèn ai arma !

Quauqu Gari, si di, espandèron de làgrima,

Qu'empouòrta, ren n'arresta un tant noble proujet :

Cadun si mete en equipage ;

Cadun mete en lou siéu sac un moucèu de froumai :

Cadun proumete enfin de riscà lou paquet.

Anavon toui couma à la festa,

(La Liga dei Gari)

 

L'esprit countent, lou couòr jouious.

Pertant, lou Cat, plus fin qu'èlu,

Tenìa dejà la Rateta per la testa.
S'avancèron à gran pas

Per soucourre la siéu bouòna amiga :

Mà, lou Cat, que n'en desmouòrde pas,

Brouchounèa e va au-davant de la troupa enemiga.
A n'aquèu bousin, lu nouòstre tant prudent Gari,

Tement marrida destinada,

Fan, sensa anà plus luèn en lu siéu prétendut fracas,

Una retirada fourtunada.

Cada Gari ientra en lou siéu trau,

E se quauqun n'en souòrte, mefi encara au Mouis.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Lioun e lou Gari

 

de Jean de La Fontaine.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Cau, tant que si pòu, oubligià tout lou mounde :

Aven souven besoun d'un pu pichin que si.

D'aquela verità doui faula faran fet,

Tant la cauva en prova abounda.

Tra li pata d'un Lioun

Un Garri sourtèt de terra un pau à l'estartavelada.

Lou rei dei animau, en aquela oucasioun,

Moustrèt qu èra e li dounèt la vida.

Aquèu benfach noun fuguèt perdut.

Quauqun aurìa jamai cresut

Qu'un lioun d'un gari auguèt afaire ?

Pertant, acapitèt qu'au sourtì dei fourest

Aquèu lioun fuguèt pilhat en de ret,

Que lu siéu rugissamen noun pousquèron desfaire.

Sire Gari si pourtèt e fi tant mé li siéu dent

Qu'una màia rouiada empourtèt tout l'oubrage.

 

Passiensa e lounguessa de temp

Fan mai que fouòrça ne que rabia.

 

 

 

Revirada da

 

 Jaume Dalmasso.

 

 

 

 

 

 

Lou Lioun, lou Loup e lou Renart

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

Un Lioun, decrepit, goutous, n'en poudent plus,

Voulìa que si trouvèt remedi à la vielhessa.
Alegà l'impoussible ai rei, es un abus.
Aquèu d'aquì, en cada espèça

Manda lu mège : n'en li a de toui lu art.

Mège au Lioun venon de touta part ;

De toui lu coustà si ven de dounatour de receta.
En li visita que soun fachi,

Lou Renart s'en dispensa e si ten claus e nec.

Lou Loup fa la siéu cour, si trufa au couchat dòu Rei

Dòu siéu cambarada assent.

Lou Prince, aloura, vòu que si vague enfumà Renart en la siéu maioun,

Que si fague venì.

Ven, es presentat ;

E saupent que lou Loup li fahìa aquel afaire :

- Cregni, Sire, faguèt, qu'un rapouòrt gaire sincher

M'augue à meprès imputat

D'agué repoussat aquel oumage ;

Mà, èri en peregrinage,

E m'aquistavi d'un vout fach per la vouòstra sanità.

Mème, ai vist en lou miéu viage,

Gent esperti e sapienti : li ai dich la langour

De que Vouòstra Maestà crègne, à bouòn drech, la suita.
Noun mancas que de calour ;

Lou lonc age en vous l'a destrugia.

D'un loup espeiat viéu, metès-vous la pèu

Touta cauda e touta tubanda ;

Lu segret, sensa dùbi, en n'es bèu

Per la natura defalimenta.
Mestre Loup vi serverà,

Se v'en plas, de rauba de chambra.
Lou Rei tasta aquel avis d'aquì :

Si despeia, si taia, si demembra Mestre Loup,

Lou Mounarca n'en soupèt,

E de la siéu pèu, s'enfouloupèt.

Messius lu courtisan, arrestas de vous destruge :

Fes, se lou poudes, la vouòstra cour sensa vous nuise.
Lou mau si rende au vouòstre au quadruple dau ben.

Lu trufaire an lou siéu tour, da l'una o l'autra maniera :

Sias en una carrièra en doun si pardouna ren.

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

Lou Lioun e lou Mousquilhoun

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

- Va-t-en, mistoulin insètou, cagadura de la terra !

Es m'aquelu mot que lou Lioun

Parlèt un jou au Mousquilhoun.
L'autre li declarèt la guerra.

- Ti penses, li faguèt, que lou tiéu titre de rei

Mi fague pau o que mi soucita ?

Un Bòu es de mai poutent que tu ;

Lou meni à la miéu fantasìa.
A pena finissìa aquelu mot,

Que d'èu-mème sounèt la carga,

Fuguèt la troumbeta e lou eròe.

En proumié, si mete à la larga ;

Pi, pilha lou siéu temp, pica sus lou couòl

Dòu Lioun, lou rende squasi fouòl.

Lou qudrupede escuma e lou siéu uelh beluga :

Rugisse : un s'escounde, si tremouòla en lou relarc ;

E aquela alarma universala

Es l'oubrage d'un mousquilhoun.

Un abourtoun de mousca en cent luèc lou dana :

De còu li pougne l'esquina e de còu lou mourre

La rabia aloura ai siéu soum mountada,

L'invisible enemic trioumfa e si ri de veire

Que noun li es ne grifa ne dent de la bestia iritada

Que de la metre en sanc noun fague lou siéu dever.

Lou malurous Lioun s'esgara d'èu-mème.

Fa reboumbe la couha contra lu siéu flanc,

Bate l'ària, que n'en pòu ren mà, e la siéu furour estrèma

Lou fatiga, l'abate ; lou veicì sus li dent.

L'insètou dau coumbatimen s'en retira embé gloria :

Couma sounèt la carga, sounèt la vitoria,

Va dapertout l'anounçà e escontra en camin

L'embouscada d'una ragna :

Li escontra finda la siéu fin.

 

Que cauva en aquì pòu n'estre emparada ?

N'en vehi doui , que l'una es que tra lu nouòstre enemic,

Lu mai à cregne soun souven lu mai pichin :

L'autra, qu'ai pu gran peril a pousqut s'escapà,

E que perisse en lou mendre afaire.

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

Lou Lioun malaut e lou de Renart

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

Da lou rei dei animau,

Que en lou siéu àntrou èra malaut,

Fuguèt fach saupre ai siéu vassal

Que cada espeça en embassada

Mandèt de gent lou visità,

Souta proumessa de ben tratà

Lu deputat, eli e la siéu suita,

Fet de Lioun, proun ben escrich,

Bouòn passapouòrt contra la dent,

Contra la grifa tamben.

L'edit dòu Prince s'eseguisse :

Da cada espeça si deputa.
Lu Renart gardant la maioun,

L'un d'eli n'en di la rasoun :

- Lu pas laissat sus la pous

Per aquelu que s'en van faire au malaut la cour,

Toui, sensa echecioun, regajon vers la siéu tana :

Pas un que marca lou retour :

Acò nen mete en maufiança.

Que sa Maestà n'en dispensa :

Gramàci dòu siéu passapouòrt,

Lou pensi bouòn : mà en aquel àntrou

Vehi tamben couma si entra,

Mà noun vehi couma s'en souòrte.

 

 

 

Revirada da

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

Lou Lioun abatut da l'Ome

 

de Jean de La Fontaine

 

 

                                                                                                                                                                                                

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

S'espounava una pintura

En doun lou mesteirant avìa traçat

Un Lioun d'immensa estatura,

Da un soulet ome terrassat.
Lu amiratour n'en tiravon gloria.
Un Lioun, en passant, li rabatèt lou siéu caquet ;

- Vehi ben, diguèt, qu'en efet

Vi dounon aquì la vitoria

Mà l'oubrié v'a deceuput :

Avìa libertà de faire finta.
Embé mai de rasoun auriavan lou dessoubre,

Se lu miéu counfraire sabìon pinta.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

La Liouna e l'Oursa

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

Maire Liouna avìa perdut lou siéu pichoun.

Un cassaire lou s'èra pilhat. La paura desfourtunada

Mandava de tau rugissemen

Que touta la fourest n'èra enpourtunada.
La nuèch, ne la siéu ouscurità,

Lou siéu silenci e li siéu autri charma,

De la regina dei bouòsc n'arrestava lu bacan ;

Minga bestia n'èra, dau souòn, visitada.
L'Oursa à la fin li di : -  Ma coumaire,

Un mot e pas mai : toui lu enfant

Que soun passat en li vouòstri dent,

Noun avìon ne paire ne maire ?

- N'en avìon. - Se n'es ensinda,

E que deguni dai siéu mouòrt n'auguèt li nouòstri testa routi,

Se tant de maire soun restadi chùtou ;

Que nou estas chùtou finda vous ?

- Iéu, estaire chùtou ! Iéu, malurouha ?

Ai perdut lou miéu enfant ! Mi caurà estirassà

Una vielhessa doulourouha !

- Diès-mi, qu vous fouòrça à n'en vous coundanà ?

- Ailas ! Es lou destin que mi oudia. Aqueli paraula

Soun estadi de tout temp en la bouca de cadun.
Miserable uman, acò s'adressa à vautre.

Noun audi reboumbà que de lagna vanareli.
Qu si sigue, en parié cas, si crèse oudiat dai Ciel,

Que counsidère Ecude, en rendrà gràcia ai Diéu.

 

 

 

Revirada da

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

Lou Loup e l'Agnèu

 

de Jean de la Fontaine.

 

 

 

 

 

 

Li rasoun dòu pu fouòrt soun toujou li mai bouòni :

Anèn lou moustrà adé.

 

Un Agnèu si dessetava

En lou courent d'una ounda pura.

Un Loup sourvenguèt dejun, que cercava l'aventura,

E que lou fam en aquèu luèc menava.

- Qu ti rende tant ardit per treboulà la miéu bevanda ?

Diguèt aquel animau plen de rabia :

- Serès castigat de la tiéu temerità.

- Sire, respoundèt l'Agnèu, que la vouòstra Maestà

Noun si mète en coulera :

Mà pulèu que considère

Que m'en vau dessetant

En lou courent,

Mai de vint pas en deval d'Ela,

E que, per counsequença, en minga manièra

Pouòdi treboulà la siéu bevanda.

- La trebouòles, repilhèt aquela bestia crudela,

E sabi que de iéu as esperlengat l'an passat.

- Couma l'aurìi fach qu'èri màncou naissut ?

Repilhèt l'Agnèu, teti encara ma maire.

- Se noun siès tu, es dounca toun fraire.

- N'ai pas. - Es dounca l'un dai tiéu :

Que m'espragnas gaire

Vautre, lu vouòstre pastre e lu vouòstre can.

Lou m'an dich : cau que mi vendigui.

Aquì soubre, au fin fount dei fourest

Lou Loup l'empouòrta, e pi lou mangia,

Sensa minga autra fourma de prouchès.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

Lou Loup e lu Bergié

 

de Jean de La Fontaine

 

 

Un Loup plen d'umanità (se n'en li a de tau en lou mounde)

Faguèt un jou sus de la siéu crudelità,

Ben que noun l'esercèt que per nechessità,

Una reflecioun proufounda :

- Siéu oudiat, diguèt, e da qu ? Da cadun.

Lou Loup es l'enemic coumun :

Can, cassaire, vilagiot, si radunon per la miéu pèrdita :

Jupitèrou es damoun embalourdit da lu siéu crit :

Es d'aquì que dai loup l'Englaterra es deserta,

Li si metèt la nouòstra testa à tàia.
Noun li es gentilome que noun fague

Encontra de nautre tau bàndou publicà ;

Noun es mainau augiant cridà

Que dau loup, sùbitou sa maire noun lou menaça.

Lou tout per un aé rougnous,

Per un moutoun pouirit, per quauqu can marrit,

De qu n'aurìi passat la miéu envuèia.

E ben ! Noun mangian plus de cauva auguent augut vida ;

Pasturan l'erba, broutan, mourèn de fam pulèu.

Es una cauva tant crudela ?

Vau milhou l'aversioun universala ?

Diguent aquelu mot, veguèt de Bergié, per lou siéu roustit

Mangiant un agnèu cuèch à l'aste.

- Òuh ! Òuh ! diguèt, mi reprochi

Lou sanc d'aqueli gent : veicì lu siéu garda

S'en repaissant, elu e lu siéu can ;

E iéu, Loup, n'en farìi escrùpulou ?

Noun, per toui lu Diéu ! Noun ; serìi ridìcoulou ;

Tibaut l'agnelet li passerà

Sensa qu'à l'aste lou meti ;

E pas souletamen qu'èu, mà finda la maire que teta,

E lou paire que lou generèt.

Aquèu Loup avìa rasoun.

Es dich que se nen vehon faire past de touta preda,

Mangià de bestia, e li ramenerèn

Ai chibou de l'age d'or, autant que lou pourèn !

N'auran ni croc ne pignata ?

 

Bergié, bergié !

Lou loup noun a touòrt

Que quoura noun es lou mai fouòrt :

Voulès que vive en roumiéu ?

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

Lou Loup vengut Bergié

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

Un Loup, que coumençava d'augué pichina part

Ai fèa de la siéu vesinança,

Cresèt que calìa s'ajudà de la pèu dòu renart,

E si faire un nòu persounage.

Si vest da bergié, passa un casaquin,

Fa la siéu sapeta m'un bastoun,

Sensa oublidà la coulamùha.
Per poussà fin au bout la siéu rusa,

Aurìa voulountié escrich sus lou siéu capèu ;

- Siéu iéu que siéu Guiot, lou bergié d'aquel estrop-.

La siéu persouna estent ensinda facha,

E lu siéu pen de davant pauat sus la siéu sapeta,

Guiot lou delatour, s'avesina plan-plan.

Guiot, lou ver Guiot, estendut sus l'erbeta,

Durmìa aloura proufoundamen ;

Lou siéu can durmìa finda, couma tamben la siéu biassa :

La plupart dei fèa durmìon parié.

L'ipòcrita li laissèt faire ;

E per poudé menà devers lou siéu fouòrt li fèa,

Vourguèt ajougne la paraula ai abit,

Cauva que si pensava estre nechessari.
Mà, acò degaièt lou siéu afaire :

Noun pousquèt, dòu pastre, refaire la vous.

Lou toun qu'empleguèt faguèt retrounà lu bouòsc,

E descurbèt tout lou mistèri.
Cadun si reveia à n'aquèu remoun,

Li fèa, lou can, lou garçoun.

Lou paure Loup, en aquèu escàndalou

Empastrouiat en lou siéu casaquin,

Noun pousquèt ne fuge ne si desfendre.

 

Toujou, en aquèu luèc, furbous si laissa pilhà.

Qu que sigue qu'es loup agisse en loup :

Es lou mai segur per tantu.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

Lou Loup e lou Can

 

de Jean de La Fontaine

 

Un Loup n'avìa que lu ouòs e la pèu,

Tant lu Can fahìon bouòna garda.

Aquèu Loup escontra un Dogou autant poutent que bèu,

Gras, poulit, e que s'èra desviat sensa s'enavisà.

L'atacà, lou metre en quartairet,

Sire Loup l'aurìa fach voulountié,

Mà calìa leurà batàia,

E lou mastin èra de tàia

A si desfendre arditamen.
Lou Loup dounca, l'abouòrda oumblamen,

Entra en prepau, e li fa coumplimen

Sus lou siéu tripoun qu'amira.
- Noun tendra qu'à vous, bèu Sire,

D'estre tant gras que iéu, li diguèt lou Can.

Laissas lu bouòsc, farès ben ;

Lu vouòstre parié soun miserable,

Grinchou, gus e paure diau,

Que la coundicioun es de mourì de fam.

Perqué ? Ren d'assegurat, pas de franca labrada,

Tout à la pouncha de l'espada.

Venès embé iéu : aurès un ben milhour destin.

Lou Loup repilhèt :

- Cen que mi caurà faire ?

- Esquasi ren, diguèt lou Can ; dounà la cassa ai gent

Pourtant de bastoun e ai mendicant ;

Flatà aqueli dòu lougis, au siéu mestre coumplase,

Per mèsou de que, lou vouòstre salari

Serà fouòrça soubrìa de touti li façoun,

Ouòs de poulas, ouòs de pigioun,

Sensa parlà de mànti caressa.
Lou Loup dejà, si fa una felicità

Que lou fa si plourà de tendressa.
Caminant d'ensen, veguèt lou couòl dòu Can pelat.

- Qu'es acò ? li diguèt.
- Ren. - Cenque ? Ren ?

- Pau de cauva.
- Mà encara ?

- La coulana que n'en siéu estacat

De cen que vehès n'es embessai la causa.

- Estacat ? diguèt lou Loup, courrès dounca pas

En doun voulès ? - Pas toujou, mà qu'empourta ?

- N'empourta talamen ben que de toui lu vouòstre past

N'en vouòli en minga manièra,

E noun voudrìi pas, à n'aquèu près, un tresor.

Acò dich, Mestre Loup fica lou vèlou e courre encara.

Revirada da

Jaume Dalmasso

Lou Loup e lou Cassaire

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Enfurìa d'amoulounà, mòstrou de que lu uès

Regarjon couma un pounch toui lu benfach dei Diéu,

Ti coumbatrerìi en van sensa arrest en aquel oubrage ?

Quant de temp demandes per segre li miéu liçoun ?

L'ome, balourt à ma vous couma à n'aquela d'un savi,

Noun dirà jamai : - N'es basta ? Goudèn ?

- Fai vitou lou miéu amic, n'as pas tant à viéure,

Ti repiqui aquèu mot, que vau tout un libre ;

Gode. - Lou farai. - Mà quoura ? - Dès deman,

- Eh ! Lou miéu amic, la mouòrt ti pau pilhà en camin :

Gode des ancuèi : redouta un sort semblable

A n'aquèu dòu Cassaire e dòu Loup de la miéu faula.

 

Lou proumié dau siéu arc avìa mes à bas un dàinou.
Un cervihoun de cerva passa, e lou veicì subitàneou

Coumpagnou dòu defount : tout ai doui soun courcat sus l'erba.

La preda èra ounesta, un dàinou e un cervihoun ;

Tout moudest cassaire n'en aurìa estat countent ;

Pertant, un senglié, mòstrou enorme e superbou,

Tenta encà lou nouòstre arquié lec d'un tau moucèu.

Autre abitant dòu Stis : la Parca e lu siéu cisèu

Embé pena li mourdìa ; la Deèssa infernala

Repilhèt proun de còu l'oura au mòstrou fatala.

A la fouòrça, pertant toumbèt.

Era proun de gagne. Mà que ! Ren n'emplisse

Lou vast apetit d'un fabricant de counquesta.

En lou temp que lou pouòrc reven à n'èu, l'Arquié

Ve, lonc d'una rega, un perdigau caminà ;

Soubrìa mistoulina ai autri testa ;

Da lou siéu arc, pertant, banda la mouòla.
Lou senglié, radunant li resta de la siéu vida,

Ven à n'èu, lou desfà, mouòre vindicat sus lou siéu cors,

E lou perdigau lou remarcìa.

 

Aquela partida dòu raconte s'adressa ai Desirous ;

L'Avàrou aurà per èu lou resta de l'esemple.

Un Loup veguèt en passant aquèu spetacle pietous :

- Ô fourtuna ! diguèt, ti proumeti un temple,

(Lou Loup e lou Cassaire)

 

Quatre cors estendut ! Que de ben ! Mà pertant,

Cau n'augué cura, aquelu escontre soun rare.

(Ensinda si descourpon lu avàrou)

N'en aurai, diguèt lou Loup, per un mes per autant :

Un, doui, tres, quatre cors : soun aquì quatre semana,

Se sabi countà, touti pleni.

 

Coumençan d'aquì doui jou : e mangian pertant

La couòrda d'aquel arc : cau que sigue estada facha

Embé de ver budèu : l'oudou lou mi di proun.

En diguent aquelu mot, si jeta

Sus l'arc, que si desbanda e fa, de la saèta,

Un nouvèu mouòrt : lou miéu Loup n'en a lu budèu traucat.

 

Reveni au miéu testou. Cau que si gode ;

Testimòni aquelu doui goulous punit d'un sort coumun :

Lou desidèri perdèt l'un,

L'autre perissèt da l'avaricia.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Loup e la Cigogna

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lu Loup mangion engourdamen.

Un Loup, dounca, estent en lu fres,

Si pressèt, si di, talamen

Que si pensèt perdre la vida.

Un ouòs li restèt ben d'avant lou gavai.

Per bounur per aquèu Loup, que noun poudìa cridà,

Proch d'èu passa una Cigogna.

Li fa signau : l'autra si pouòrta.

Veici l'ouperatriça sus lou còu au travai.

Ressouòrte l'ouòs : pi, per un tant bouòn fach,

Li demanda lou siéu salari.
- Lou vouòstre salari ? diguèt lou Loup,

Voulès rire, la miéu bouòna coumaire !

Que ? Noun es encara touplen

Que d'augué da lou miéu gavai retirat lou vouòstre couòl ?

Anas, sias un'ingrata,
Noun toumbas jamai souta la miéu pata.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Loup e li Fèa

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

Après mile an e mai de guerra declarada,

Lu Loup faguèron la pas embé li Fèa.

Era, semblava, lou ben dei doui partit ;

Perqué se lu Loup mangiavon tanti bestia perdudi,

Lu Bergié de la siéu pèu si fahìon tantu abit.
Jamai de libertà, ne per lou pasturage,

Ne d'autra part per lu carnage :

Noun poudìon gode qu'en tremoulant dai siéu ben.

La pas si counchede dounca : si douna d'oustage ;

Lu Loup, lu siéu Loubet, e li Fèa, lu siéu Can ;

L'escambi estent fach en li fourma ourdinari,

E reglat da de coumissari.

Au bout de quauque temp que Messius lu Loubet

Si veguèron loup perfet e lec de massacre,

Vi pilhon en lou temp que, en la jahina,

Messius lu Bergié noun èron,

Estranglon la mitan dei Agnèu lu mai gras,

Lu emporton en li dent, en lu bouòsc si retiron.

Avìon avertit li siéu gent segretamen.

Lu Can, que, sus de la siéu fede si repauavon seguramen,

Fuguèron estranglat en durment :

Acò fuguèt tant lèu fach qu'à pena lou sentèron.

Tout fuguèt mes en moucèu : màncou un n'escapèt.

 

Poudèn counclure d'acò

Que cau faire ai catiéu guerra countinua.

La pas es ben bouòna en si ;

N'en counveni ; mà à que serve

Embé d'enemic sensa fede ?

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

Lou Moulinié, lou siéu Enfant e l'Ae

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

A Moussù de Maucroix

 

L'invencioun dei art estent un drech de primougenitura,

Devèn l'apòlogou à l'anciena Greça ;

Mà, aquèu camp si pòu estre talamen missounat

Que lu darrié vengut n'en li trovon pu ren à glenà.

La finta es un pais clafit de terra deserti ;

Toui lu jou, lu nouòstri autour li fan de descuberta,

T'en vouòli dire un trat proun ben inventat ;

D'un temp, à Racan, Malherbe l'a cuntat.

Aquelu doui rival de Ouraça, eritié de la siéu lira,

Dissèpoulou d'Apouloun, lu nouòstre mestre per ben dire,

S'escontron un jou, soulet e sensa testimòni.

(Couma se si counfidavon lu siéu pensié e lu siéu souin)

Racan entamena ensinda : - Dihès-mi, vi pregui,

Vous que devès saupre li cauva de la vida,

Que da toui lu siéu gràdou sias jà passat,

E que ren noun dèu escapà à n'aquel age avançat,

A cenque mi resolverai . Es temp que li pensi :

Counouissès lou miéu ben, lou miéu gaubi, la miéu naissença :

Devi en la prouvincia estabelì lou miéu sejou,

Pilhà emplec en l'armada, o ben carga en la court ?

Tout en lou mounde es mesclat d'amaressa e de charma :

La guerra a li siéu suavessa, l'imen a li siéu alarma.
Se suivessi lou miéu goust, saurìi en doun picà ;

Mà, ai lu miéu, la court, lou poble da countentà.

Malherbe aquì soubre : - Countentà tout lou mounde !

Escoutas aquèu recit denan que vous respouondi.

 

Ai liejut en quauque luèc, qu'un Moulinié e lou Siéu Enfant,

L'un vielhas, l'autre mainau, mà pas de plus pichin,

Mà un jouve de quinze an, se ai bouòna memòria,

Anavon vendre lou siéu Ae un chertou jou de fièra.

Per fin que fuguèsse mai fresc e de milhour dèbi,

Si liguèt lu pen, lou si vi souspendèt :

Pi, aquel Ome e lou siéu Enfant lou pourtèron couma un lustre.

Pauri gent, louòt, coubla d'ignourant e de tagre !

Lou proumié que li veguèt, dau rire s'escracagnèt :

- Mà que menchounada, diguèt, van jugà aqueli gent ?

Lou mai àe dai tres noun es aquèu que si pensa.
Lou Moulinié, à n'aquelu mot, counouisse la siéu ignourantisa ;

Mete sus pen la siéu bestia e l'alarga.

L'Ae, que goudìa tant l'autra manièra d'anà,

Si plagne en lou siéu parlà. Lou Moulinié n'en a cura ;

Fa mountà lou siéu Enfant, lou segue, e d'aventura,

(Lou Moulinié, lou siéu Enfant et l'Ae)

 

Passon tres bouòn merchan. Aquel ouget li desplasèt.

Lou plus vièi au jouve cridèt tant que lou pousquèt :

- Ou là, hòu, calas, que noun lou vous diguessian,

Jouiome, que menas estafié à barba grisa !

Era à vous de lou segre, au vielhot de mountà.

- Messius, diguèt lou Moulinié, vi cau estre countentat.

L'enfant mete pen en terra, e pi lou vielhot mounta,

Quoura tres filha passant, l'una diguèt : - Es grana vergougna

Que caugue veire ensinda choupeà aquèu jouve enfant,

En temp qu'aquèu tabalòri, tau un evesque assetat

Fa lou vedèu sus lou siéu àe e si pensa estre ben savi.

- Noun li es, diguèt lou Moulinié, minga vedèu au miéu age ;

Passas lou vouòstre camin, la filha, e cresès-mi.

Après tanti bèfa còu sus còu mandadi,

L'Ome si cresèt augué touòrt, e metèt lou siéu Enfant en groupa.

Au bout de trenta pas, una tersa troupa

Trova encara à redire. L'un fa : - Aqueli gent soun fouòli !

Lou Balin n'en pòu plus : mourerà souta lu còu.

Eh ! Cenque ! Cargà ensinda aquela paura sauma !

Noun an minga pietà per lou siéu vièi doumestica ?

Embessai qu'à la fièra van vendre la siéu pèu.

- Perdinchi, diguèt lou Moulinié, es ben fouòl dau cervèu

Qu pretende countentà tout lou mounde e soun paire.

Assaian pertant se, d'en quauqui manièra,

N'en vendrèn à bout. Calon tout ai doui.
L'Ae, adaise, camina da soulet davant d'elu.
Un tau lu escontra e di : - Es la moda

Que Balin vague adaise, e Moulinié si descoumode ?

Qu de l'àe e dòu mestre es fach per s'alassà ?

Counsehi à n'aqueli gent de lou faire encastrà.

Fruston li siéu caussura, e gardon lou siéu àe.

Nicòla fa lou countrari ; quoura va vèire Jana

Mountà soubre la siéu bestia ; e la cansoun lou di.

Bela tripleta de balin !

Lou moulinié respoundèt :

- Siéu àe, es ver, n'en counveni, lou recounouissi ;

Mà, d'aquì en avant, que si trova à redire o que mi laudon,

Que si digue quacaren o que si digue ren,

N'en vouòli faire qu'à la miéu testa. Lou faguèt e lou faguèt ben.

En quant à vautre, ensegrèt Mars, o l'Amour, o lou Prince ;

Anas, venès, courrès, estas en prouvincia ;

Pilhas frema, abadìa, emplec, gouvernamen ;

Li gent n'en parleran : n'en dubitas nulamen.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

La Mouna

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

N'es una mouna à Paris

A qu s'èra dounada frema.

Mouna en efet, d'aucun marrrida,

La picava : la paura dama

N'en a tant souspirat qu'à la fin li es plus.
Lou siéu enfant si plagne d'estrange manièra.
S'esclata en crit superfluou :

Lou paire s'en ri, la siéu frema es mouòrta ;

A dejà d'autre amour

E que si pensa que barcelerà toujou ;

Treva li taverna e souven s'embriaga.

 

Noun asperas ren de bouòn d'un poble imitatour

Que sigue mouna o que fague un libre,

La pèjou espeça, es l'autour.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Mouna e lou Cat

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

Bertran embé Ratoun, l'un Mouna, l'autre Cat,

Coumensal d'un lougis, avìon un coumun mestre.

Dei bastia maufatani, èra un tant bouòn plat :

N'en cregnìon tout ai doui deguni : qu si sigue.
Se si trouvava quaucaren en lou lougis de vastat,

Noun s'en si pilhava ai gent dau vesinage ;

Bertran raubava tout ;

Ratoun, dau siéu coustà,

Era men atentiéu ai rateta qu'au froumai.
Un jou, au caire dòu fuèc, lu nouòstre doui mestre capoun

Regarjavon roustì de castagna.

Li escroucà èra un tant bouòn afaire ;

Lu nouòstre galant li vehìon double gagne à faire :

Lou siéu ben, premieramen, e pi lou mau per lu autre.
Bertran diguèt à Ratoun : - Fraire, cau qu'ancuèi

Fagues un còu de mestre :

Souòrtes-mi aqueli castagna. Se Diéu mavìa fach naisse

Bouòn à pilhà castagna dau fuèc,

Chertou, castagna veirìon bèu juèc.

Tant fach que dich : Raton, embé la siéu pata,

D'una manièra delicata

Escarta un pau l'icendre, ressouòrte lu det,

Pi li remete proun de còu,

Souòrte una castagna, pi doui, e pi tres n'en escroca ;

E en temp, Bertran li croca.

Una servènta ven : adiéu li miéu gent. Ratoun

Noun èra countent, s'es dich.
Finda, noun lou soun la plupart d'aquelu prince

Que, flatat d'un parié emplec,

Van si buientà en de prouvincia

Per lou proufit de quauque rei.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

La Mouna e lou Daufin

 

de Jean de La Fontaine

 

Era da lu Grec un'usança

Que, en mar, toui lu viagiatour

Si menavon embé ulu en viage

Mouna e can de marinié.

Una nau en aquel equipage,

Gaire luèn d'Atena faguèt naufrage.

Sensa lu daufin, tout serìa perit.

Aquel animau es ben amic

De la nouòstra espeça : en la siéu istòria

Pline lou di : cau lou crèire.
Sauvèt dounca tout cen que pousquèt,

Mème una Mouna en aquela oucurença,

Proufitant de la ressemblença.
Ela si pensèt d'avé lou siéu salut :

Un Daufin la pilhèt per un ome,

E soubre la siéu esquina la faguèt s'assetà,

Tant gravemen que si cresèt veire

Aquèu cantaire de que tant si renouma.
Lou Daufin anava lou metre à bordou,

Quoura, per asart, li demandèt :

- Sias d'Atena la granda ?

- Ahi, diguèt l'autre, si mi counouisse fouòrça ;

Se vous acapitèt quauque afaire,

Emplegas-mi ; que lu miéu parent

Li tenon toui lu proumié ranc :

L'un dai miéu cousin es juge-mage.
 Lou Daufin diguèt :

- Ben gramàci ;

E lou Pirèa, à part finda

A l'ounour de la vouòstra presença ?

Lou vehès souven pensi ?

- Toui lu jou, es lou miéu amic ;

Es una vièia counouissença.
Lou nouòstre magot, pilhèt, per aquèu còu,

Lou noum d'un pouòrt per lou noum d'un ome.

De tali gent, n'en li a touplen

Que pilherìon Vaugirar per Rouma,

E que, chacharant au mai dru,

Parlon de tout e n'an ren vist.

Lou Daufin si ri, vira la testa,

E lou magot jugiat,

S'enavisa que n'a sourtit

Dau fount dei aiga, ren qu'una bestia.
Li reploungia e va cercà

Quauque ome per fin de lou sauvà.

Revirada da

Jaume Dalmasso

La Mouòrt e lou Bouscatié

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un paure Bouscatié, tout cubert de broundàia,

Souta lou fai dòu fagot tamben que dei an,

Gement e plegat, caminava à pas peant,

E prouvava de rajougne la siéu maioun enfumada.

A la fin, n'en poudent plus d'esfouòrs e de doulou,

Mete bas lou siéu fagot e pensa ai siéu malur.

Que plésì auguèt augut despì qu'es au mounde ?

N'en li a un de plus paure qu'èu en la màquina redouna ?

Màncou de pan quaquifes, e jamai de repau.
La siéu frema, lu siéu enfant, lu sourdà, l'impouòsta,

Lou creancié e la courvada

Fan d'un malurous la pintura acabada.
Souòna la Mouòrt. Ven sensa tardà,

Li demanda cen que cau faire.
- Es, diguèt, per fin de m'ajudà

A recargà aquèu bouòsc : tarderas gaire.

 

La passada ven tout garì ;

Mà noun boulegan d'en doun sian :

Putò sufrì que mourì,

Es la devisa dei ome.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Mustela intrada en un Granié

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Doumaisela Mustela, au cors lonc e mistoulin,

Intra en un granié per un trau fouòrça estrech.
Sourtìa de maladìa.

Aquì, vivent à discrecioun

La galanta faguèt bambocha,

Mangièt, rouièt : Diéu sau la vida,

E lou lart que trepassèt en aquela oucasioun !

La veicì, per counclusioun,

Grassa, boufarida e redouna.
Au bout de la semana, auguent dinat à boudre,

Aude quauque bousin, vòu sourtì per lou trau,

Pòu plus passà e si pensa s'estre enganada.

Après augué fach quauqu girou :

- Es, diguèt, lou luèc ; mi veicì ben sourpresa,

Siéu passada en per aquì fa cinq o sièi jou.

Un gari, que la vehìa en pena,

Li fa : - Aviavas aloura la pansa un pòu de men plena,

Eravas maigra intrada, vi cau maigra sourtì.

Cen que vi dihi aquì, lou si di à tant d'autre ;

Mà noun counfoundèn pas, per tròu aproufoundì,

Lu siéu afaire embé lu vouòstre.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Ome e la Niera

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Embé de vout impourtun fatigant lu Diéu,

Souven per de soujet mème endigne dei ome,

Sembla que lou ciel sus toui tant que li sian,

Sigue oubligiat d'augué sensa arrest lu uès,

E que lou mai pichin de la raça mourtala,

A cada pas que fa, à cada cagnara,

Dèugue intrigà l'Oulimpe e toui lu citadin,

Couma se siguèsse de Grec o de Trouian.

Un louòt, da una niera auguèt l'espala mourduda.
En lu plec dei siéu lançòu anèt si lougià.

- Ercul, si diguèt, devries ben purgà

La terra d'aquela idra au printemp revenguda !

Que fas, Jupiterou, que dau pu aut de la nebla

Noun n'en perdes la raça per fin de mi vendicà ?

 

Per tuà una niera, voulìa oubligià

Aquelu Diéu à li prestà lou siéu lamp e la siéu massùa.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Òstrega e lu Pladejaire

 

de Jean de la Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

Un jou, doui Peregrin sus l'arena escontron

Un'Òstrega, que lu flot venìon d'apourtà ;

L'avalon dai uès, dau det la si moustron ;

A regart de la dent, calèt countestà.

L'un si baissava dejà per acaparà la preda ;

L'autre lou poussa e di : - Es bouòn de saupre

Qu de nautre n'en aurà la jòia.

Aquèu que lou proumié a pousqut la veire

N'en serà lou surbaire : l'autre lou verà faire.

- Se d'en aquì si jugia l'afaire,

Repilhèt lou siéu coumpàgnou, ai l'uelh bouòn, Diéu mercì.

- L'ai pas marrit finda,

Diguèt l'autre : E l'ai vista denan de vous, sus la miéu vida.

- Eh ben ! L'avès vista ; e iéu l'ai sentida.

Mendre tout aquèu bèu inchident,

Peirin Dandin arriba : lou pilhon per juge.

Peirin, gravemen, duerbe l'Òstrega e la si cuca,

Lu nouòstre doui Messius lou regarjant.

Lou past fach, diguèt d'un toun de president :

- Pilhas, la cour vous douna à cadun un'escàia

Sensa espesa, e qu'en pas cadun au siéu s'en vague.

 

Mentès cen que n'en cousta à pladegià ancuèi ;

Countas cen que n'en resta à tanti familha,

Veirès que Peirin tira lu sòu à n'èu,

E noun laisse ai pladejaire que lou sac e li quilha.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

L'Ours e lu doui Coumpàgnou

 

de Jean de La Fontaine

 

 

Doui Coumpàgnou, pressat da l'argen,

Au siéu vesin peletié vendèron

La pèu d'un Ours encara viéu,

Mà que tuerìon toutara, au màncou à cen que diguèron.

Era lou rei dei ours, au conte d'aqueli gent.

Lou merchan d'aquela pèu devìa faire fourtuna ;

Garantisserìa dèi frei lu mai pougnent

E si pourìa foudrà doui rauba putò qu'una.

Dindoulin valutava men lu siéu Moutoun qu'elu lou siéu Ours :

Elu au siéu conte, e noun à n'aquèu de la bestia.

Si dounant de la leurà au pu tardi en lu doui jou,

Counvenon dau près e si meton en quèstua,

Trovon l'Ours, que s'avanta e ven devès elu au trot.

Veicì li miéu gent bussat couma per un troun.

Lou mercat noun tenguèt plus : calet si resolve :

D'interès contre l'Ours s'en diguèt pas un mot.

L'un dai doui coumpàgnou pua fin au soum d'un aubre ;

L'autre, encà de mai frei que l'es un marmou,

Si courca sus lou nas, fa lou mouòrt, garda lou siéu vent,

Auguent en quauque luèc audit dire

Que l'ours s'acharna pas souven

Sus d'un cors que noun viéu, noun si mourre, ne respira.

Seigne Ours, couma un louòt, cala en aquèu panèu :

Ve lou cors jacent, lou crèse privat de vida ;

E de pau d'un engan,

Lou vira, lou revira, aprocha lou siéu mourre,

Nasèa au passage de l'alen.
- Es, diguèt, un cadavre. Levèn-nen, que sente.

A n'aquelu mot, l'Ours s'en va en la gaudina vesina.

L'un dai nouòstre doui merchan dau siéu aubre cala,

Courre au siéu coumpàgnou, li di qu'es maravilha

Que n'augue augut basta que la pau per tout mau ;

- Eh ben, ajougnèt, la pèu de la bestia ?

Mà cen que t'a dich à l'aurilha ?

Que s'avesinava de ben proch,

Ti revirant embé lu sièu oungloun.

- M'a dich que cau jamai

Vendre la pèu de l'ours denan que noun sigue mes à terra.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

Lou Pachà e lou Merchan

 

de Jean de la Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Un Merchan en chertou pais

Fahìa trafègue. Un Pachà l'apulhèt :

De que, lou Grec en pachà lou paguèt,

Noun en merchan : tant es cara mers

Qu'un proutetour ! Aquèu d'aquì coustava tant

Que lou nouòstre Grec s'en anava dapertout plagnent.

Tres autre Turc, d'un ranc mendre en poutença,

Van li oufrì lu siéu suport ensen.
Elu tres voulìon men de recounouissença

Qu'en aquèu merchan li coustava per un.

Lou Grec escouta : embé m'èlu s'engagia,

E lou Pachà dau tout n'es avertit :

Mème, un li dit que juguerà, se es savi,

A n'aquèli gent d'aquì quauqu marrit partit,

Li prevenent, li cargant d'un message

Per Mahoumet, drech en lou siéu paradis,

E sensa tardà ; se noun, aquèli gent unidi

Lou prouvendran ; ben certen qu'à la rounda

Li es de gent touti presti per lou vendicà :

Quauque peisoun lou manderà proutegià

Lu traficant que soun en l'autre mounde.

Sus d'aquel avis lou Turc si coumpouòrta

Couma Alessandrou : e, plen de counfiança,

Dau mercant tout drèch s'en anèt.

Si metèt à taula. Si veguèt tant d'assegurança

En lu siéu discours e en tout lou siéu pourtamen

Que noun si cresèt que si dubitèt de ren.

- Amic, diguèt, sabi que mi laisses ;

Mème, si vòu que n'en temi li suita

Mà, ti crèsi tròu ome de ben ;

Noun as l'ària d'un dounatour de bevanda.
N'en dihi pas aquì soubre de mai.

En quant à n'aquèlu gent que si penson t'ajudà,

Escouta-mi ben : sensa tant de discours

E de rasoun que pouderìon t'anueià,

Noun ti vouòli cuntà qu'un apòlogou.

Li èra un Bergié, lou siéu Can e lou siéu Estrop.

Quauq'un li demandèt cen que pretendìa faire

D'un dògou de que l'ourdinàri

(Lou Pachà e lou Merchan)

 

Era un pan entié. Calìa ben e bèu

Dounà aquela bestia au signour dòu vilage.

Eu, lou bergié, per mai de mainage,

Aurìa doui o tres mastin :

Que, li despendent de men, velherìon ai estrop

Ben milhou qu'aquela bestia souleta.

Mangiavon mai que tres, mà noun si dihìa

Qu'avìon finda tripla goula
Quoura lu loup anavon à la batàia.

Lou Bergié s'en separa : pilha tres can de tàia

A li despende de men, mà à fuge la batàia

L'estrop s'en sentèt : e ti senterès

De la chausida d'una semblabla canàia.

Se fas ben, revendras à iéu.
Lou Grec lou cresèt. Acò fa veire ai prouvincia

Que, tout cuntat, milhou vau en bouòna fède

S'abandounà à quauque poutent rei

Que de s'arambà à proun pichin prince.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lu Pei e lou Bergié que juèga dau flaut

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

Tircis, que per la siéu souleta Aneta

Fahìa reboumbe lu acordi

D'una vous e d'un'ouira

Capable de toucà lu mouòrt,

Cantava un jou, lonc dai riba

D'un'ounda aigant lu prat,

En doun Zefir li restava en de campagna flouridi.

Aneta, pertant, à la lença pescava ;

Mà minga pei s'en aprouchava :

La Bergièra perdìa la siéu pena.
Lou Bergié, que dai siéu cansoun

Auguèt atirat de noun uman,

Si cresèt, e si cresèt mau, atirà de pei.

Li cantèt acò : - Citadin d'aqueli ounda,

Laissas la vouòstra Naiàda en la siéu bauma proufounda,

Venès veire un ouget mile còu de mai charmant.

Noun cregnès ren d'intrà en li presoun de la Bela ;

Noun es qu'embé nautre qu'es crudela.

Serès tratat adaise,

Noun s'en vòu à la vouòstra vida ;

Un pesquié v'aspera, plus clar qu'un fin cristai,

E se, en quant à quauqun l'esca serìa fatala,

Mourì dai man d'Aneta es un souòrt qu'envedi.
Aquèu discours elouquent noun faguèt grant efet :

L'auditori èra balourt autant ben que mut :

Tircis auguèt bèu predicà, li siéu paraula melousi

S'en estent au vent envouladi,

Estendèt un lonc ret. Vequì lu pei pilhat ;

Veicì lu pei mes ai pen de la Bergiera.

Ô vautre, pastour d'uman e noun pas de fèa,

Rei, que cresès gagnà per rasoun lu esprit

D'una multituda fourestiera,

Noun es jamai d'en per aquì que s'en ven à bout ;

Li cau un'autra maniera :

Servès-vous dèi vouòstre ret, la poutença fa tout.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

Lou pichin Pei e lou Pescadou

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

Pichin pei vendrà gran,

Basta que Diéu li preste vida :

Mà lou lachà entre tant,

Teni en quant à iéu, qu'es foulìa :

Que de lou rechapà noun es de tròu certen.

 

Un Carpoun, que n'èra encara que pessàia,

Fuguèt pilhat da un pescadou au bouòrt d'una ribiera.

- Tout fa noumbre, diguèt l'ome en vehent lou siéu boutin :

Veicì entamenat bouòna vida e gran dinà ;

Metèn-lou en la nouòstra carnièra.
Lou paure Carpoun li diguèt à la siéu maniera :

- Cen que farès de iéu ? Noun saurai fournì,

Au mai, qu'un mièch boucoun.
Laissas-mi carpa devenì ;

Serai da vous repescat ;

Quauque gros partisan mi cromperà ben car ;

En vècha de,  vi cau cercà

Embessai encara cent de la miéu tàia

Per n'en faire un plat. Que plat ? Cresès-mi, ren que vague.

- Ren que vague ? Eh ben ? D'acordi, diguèt lou Pescadou :

Pei, lou miéu bel amic que fes lou predicatour,

Anerès en la padela, e avès bèu dire,

Des estou sera, se vous farà fregì.

 

Un que tènes vau, si di, milhou que doui que auras :

L'un es segur ; l'autre l'es pas.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

Lou Renart e lou Bouc

 

de Jean de La Fonaine

 

 

 

 

 

Capitani Renart anava de coumpagnìa

Embé lou siéu amic Bouc, dei plus aut encournat ;

Aquèu d'aquì noun vehìa pas plus luèn que lou siéu nas ;

L'autre èra passat mestre en fach d'engan.

Lou set li oubligièt à calà en un pous :

Aquì, cadun si desseta.
Après qu'à boudre tout ai doui s'en s'èron pilhat,

Lou Renart diguèt au Bouc : - Qu'anan faire, coumpaire ?

Es pas lou tout que de bèure, cau sourtì d'aquì.

Enaussa lu tiéu pen en aut, e li tiéu corna finda ;

Mètes-li contra la muràia ; lou lonc de la tiéu esquina

Puerai premieramen ;

Pi, sus de li tiéu corna m'aussant,

Mé l'ajuda d'aquela màquina,

D'aquèu luèc sourtirai,

Après d'acò, t'en tirerai.

- Per la miéu barba, diguèt l'autre, es bouòn e laudi

Li gent ben sensat couma tu.
Aurìi jamai, en quant à iéu,

Trouvat aquèu segret, lou counfessi.
Lou Renart souòrte dòu pous, laissa lou siéu coumpagnou,

E li vi fa una bela prèdica

Per l'esourtà à la patiença.

- Se lou ciel t'avìa, diguèt, dounat per echelença

Autant de judici que de barba au mentoun,

Noun seriès, à la laugièra,

Calat en aquèu pous. Aloura, adiéu : n'en siéu fouòra,

Prova de t'en tirà e fai toui lu esfouòrs ;

Que per iéu, ai chertou afaire

Que noun mi permete de m'arrestà en camin.

 

En touta cauva, cau counsiderà la fin.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

Lou Renart e la Cigogna

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

Coumpaire Renart si metèt un jou en fres,

E garda à dinà coumaire la Cigogna.
Lou gran-dinà fuguèt pichin en sensa touplen d'aprest :

Lou galant, per touta besogna,

Avìa una bouiàca clara : vivìa varamen.

Aquela bouiàca fuguèt da èu, servida en una sieta ;

La Cigogna au lonc bec, noun pousquèt n'en pilhà briga ;

E lou drole lapèt lou tout en un moumen.
Per si vendicà d'aquel engan,

A quauque temp d'aquì la Cigogna lou prega :
- Voulountié, li diguèt, embé lu miéu amic,

Fau pas de cerimònia.

A l'oura dicha, courrèt au lougis

De la Cigogna, la siéu oustessa,

Laudèt tant fouòrt la poulitessa,

Trouvèt lou dinà cuèch à pounch,

Bouòn apetit soubretout : lu renart n'en mancon pas.

Si ralegrava à l'oudou de la carn

Mesa à pichin moucèu, e que si cresìa lecouna.

Si servèt, per l'embrouià,

En un vas à lonc couòl e d'estrecha emboucadura.

Lou bec de la Cigogna li poudìa ben passà,

Mà lou mourre dòu sire èra d'un'autra mesura.

Li cauguèt, dejun, s'en retournà au lougis,

Vergougnous couma un renart qu'una galina aurìa pilhat,

Estregnent la couha e pourtant bas l'aurilha.

 

Enganaire, es per vous qu'escrivi :

Asperas-vous à la parièra.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

Lou Renart e lu Poulas d'Inda

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

Contra lu assaut d'un Renart,

Un aubre à de Dindou servìa de citadela.

Lou pèrfidou auguent fach tout lou tour dòu barri,

E vist cadun en sentinela,

Crida : - Que ! Aqueli gent si garçon de iéu !

Eli souleti seran esent de la coumuna lei ?

Noun, per toui lu Diéu ! Noun. Coumplit lou siéu dire.

La luna, aloura lusenta, semblava, encontra lou sire,

Vourgué favourisà la dindoulina gent.

Eu, que n'èra pas nouvici en mestié d'assediant,

Faguèt finta de voulé puà, si guinda sus li siéu pata.
Pi, refà lou mouòrt, pi lou ressuscitat.

Arlequin n'aurìa fach

Tant en divers persounage.

Enaussava la couha, la fahìa luhì,

E cent mile autre fachecìa,

Tant que minga Dindou n'auguèt aujà penecà :

L'enemic l'alassèt, en li gardent la vista

Sus lou mème ouget toujou tenduda.

Li pauri gent estent à la longa embarlugadi,

Toujou n'en cascava quauquni : autant de pilhadi,

Autant de mesi da coustà : proch de la mitan sucoumba,

Lou coumpàgnou li si pouòrta en lou siéu garda-mangià.

 

Lou tròu d'atencioun que si a per lou dangié,

Fa lou mai souven que li si cala.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Renart e lu Rahin

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Chertou Renart gascoun, d'autre dihon nourmant,

Mourent esquasi de fam, veguèt au soubran d'una tràia

De Rahin madur a cen que semblava,

E cubert d'una pèu vermeia.

Lou galant n'en aurìa fach voulountié un past ;

Mà couma noun poudìa li arribà :

- Soun de tròu vert, diguèt, en bouòi per de tagre.

Noun faguèt pas milhou que de si plagne ?

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Roure e lou Canilhoun

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

Lou Roure un jou diguèt au Canilhoun :

- Auguès bèu soujet d'acusà la natura ;

Un rei per vous es un fardèu ;

Lou mendre vent que d'aventura

Fa reguignà la faça de l'aiga,

Vous oubligia à baissa la testa,

En tant que lou miéu front, au Coucasa parié,

Noun countent d'arrestà lu rai dòu soulèu,

Desfida l'esfouòrs de la chavana.
Tout v'es aquiloun, tout m'es zefir.

Encà, se naissevias à la sousta dòu fueiage

Que n'en cuerbi lou vesinage,

N'auriavas pas tant à soufrì,

Vi desfenderìi de la tempesta ;

Mà naissès lou mai souven

En lu umide bouòrt dei règnou dòu vent.

La natura, devès vous, mi sembla ben enjusta.
-  La vouòstra coumpassioun, li respondèt l'aubret,

Parte d'un bouòn natural : mà laissas aquèu soucì :

Lu vent soun per iéu men qu'à vous redoutable ;

Plègui e noun roumpi. Avès fin aquì

Contra lu siéu còu espaventable

Resistut sensa plegà l'esquina ;

Mà, asperan la fin. Couma dihìa aquèu mot,

Dau soum de l'ourizoun acourre embé furìa

Lou mai terible dei enfant

Que lou Nort auguèsse pourtat fin aquì en lu siéu flanc.
L'aubre ten bouòn ; lou canilhoun plega.
Lou vent redoubla lu siéu esfouòrs,

E fa tant ben que desraissa

Aquèu que la siéu testa dau ciel èra vesina,

E que lu pen toucavon à l'empèri dei mouòrt.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

Lou Toupin de terra e lou Toupin de ferre

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

Lou Toupin de ferre proupausa

Au Toupin de tera un viage.

Aquèu d'aquì s'en escusa,

Dihent que farìa saviessa

Que de gardà lou caire dòu fuèc ;

Que n'en li calia si pòu,

Si pòu, que la mendra cauva

Dèi siéu glaugna serìa l'encausa :

N'en revendrìa moucèu.

- Per vous, diguèt, que la pèu

Es mai dura que la miéua,

Noun vehi ren que vous tengue.

- Vi mentrèn à cubert,

Repartèt lou Toupin de ferre :

Se quauca matiera dura

Vous menaça d'aventura,

Tra lu doui passerai,

E dau còu, vous sauverai.

Aquela ofra lou dechida,

Toupin de ferre lou siéu cambarada,

Si mete drech ai siéu coustà.
Li miéu gent s'en van à tres-pen,

E ranguéant couma lou pouòdon,

L'un contre l'autre jetat

Au mendre repoumpèu que trovon.

Lou Toupin de terra n'en soufrisse : n'auguèt pas fach cent pas

Que da lou siéu coumpàgnou fuguèt mes en esclat,

Sensa qu'auguèsse luèc per si plagne.

Noun s'assouciant qu'embé lu nouòstre parié,

O ben n'en caurà cregne

Lou destin d'un d'aquelu Toupin.

 

 

 

Revirada da

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

L'uelh dòu Mestre

 

de Jean de La Fontaine

 

 

Un Cerf, s'estent sauvat en un estable à Bòu,

Fuguèt en proumié avertit par elu

Que si cerquèsse un milhour asilou.

- Lu miéu fraire, li diguèt, noun mi revelas ;

V'emparerai li pastura li mai grassi ;

Aquèu servici vi pòu, quauque jou, vous estre utile,

E n'en aurès minga regret.

Lu Bòu, per touta fin, proumeton lou segret.

S'escounde en un cantoun, respira e pilha courage,

Sus lou sera, si pouòrta erba fresca e fen,

Couma si fahìa à cada jou.

Si va, si ven, lu garçoun fan cent girou,

L'intendent mème ; e pas un, d'aventura,

Veguèt ne cors, ne ramura,

Ne Cerf enfin. L'abitant dei fourest

Rende dejà gràcia ai Bòu, aspera en aquel estable

Que, cadun retournant au travai de Ceres,

Trove per sourtì un moumen favorable.

L'un dai Bòu ruminant, li di : - Acò va ben ;

Mà que ? L'Ome ai cent uès n'a pas fach la siéu revista.
Cregni tant, per tu, la siéu venguda.

Fin aquì, paure Cerf, noun ti vantà de ren.

Aquì soubre, lou Mestre intra, e ven faire la siéu rounda.

Qu'es acò ?  diguèt au siéu mounde,

Trovi gaire d'erba en toui aquelu rastelié.

Aquèu jas es tròu vièi : anas vitou en lou granié,

Vouòli veire d'aquì en avant li vouòstri bestia plus ben gouvernadi.

Cen que coustà de levà touti aqueli ragna ?

Si sauprìa pas ourdounà aquelu jògou e aqueli coulana ?

En regardant à tout, vé un'autra testa,

Qu'aqueli que vehìa d'ourdinari en aquèu luèc.

Lou Cerf es counouissut ; cadun pilha un pal ;

Cadun douna un còu à la bestia,

Li siéu làgrima noun saupran lou sauvà de la passada.

Si pouòrta, si sala, s'en fa manti past,

Doun manti vesin si ralengron d'en li estre.

 

Faedre, sus d'aquèu soujet, di fouòrça elegantemen :

- N'es, per veire, que l'uelh dòu mestre.

En quant à iéu, li meterìi encà l'uelh de l'amant.

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

La jouva Vèuva

 

de Jean de La Fontaine

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La pèrdita d'un espous noun va sensa souspir :

Fen touplen de bousin, e pi si counsouola :

Sus li ala dau Temp, la tristessa s'envola,

Lou Temp repouòrta lu plesì.

Tra la vèuva d'una anada

E la vèuva d'una journada,

La diferença es grana : si creserìa jamai

Que fuguèt la mèma persouna ;

L'una fa fuge li gent, e l'autra a mile atrèt.

Ai souspir ver o faus aquela d'aià s'abandouna ;

Es toujou la mèma nota e parié entreten ;

Si di que noun sian counsoulable ;

Si di, mà n'es ren,

Couma lou si veirà en aquela faula,

O tamben, en la verità.

L'espous d'un jouva beutà

Partìa per l'autre mounde. Ai siéu coustà, la siéu frema

Li cridava : - Aspères-mi, ti segui, e la miéu ànima,

Tamben que la tiéua, es lesta à pilhà vol.
Lou marit fa da soulet lou viage.
La bela avìa un paire, ome prudent e savi :

Laissèt lou riéu coulà.
A la fin, per la counsoulà :

- La miéu filha, li diguèt, es tròu vessà de làgrima :

Qu'a da besoun lou defount ; que neguessias li vouòstri charma ?

Pisque li es de vivent, pensas plus ai mouòrt.
Dihi pas que toutara

Una coundicioun milhoura

Change en de nouòça aquelu traspouòrt ;

Mà, après un chertou temp, soufrès qu'un vous proupause

Un espous, bèu, ben fach, jouve, e touta autra cauva

Que lou defount. - Ah ! ela diguèt sus lou còu,

Un claustre, es l'espous que mi cau.

Lou paire la laissèt digerì la siéu desgracia.

Un mès de la souòrta si passa ;

L'autre mès s'emplega à cambià cada jou

Quaucaren à l'abit, au linge, à la couifura,

 

(La jouva Vèuva)

 

Lou duèi enfin, sierve de parura,

En asperant d'autre charchèli.
Touta la chourma dei Amour

Reven à la couloumbièra ; lu juèc, lu rire, li dansa,

An finda lou siéu tour à la fin :

Si ploungia sera e matin

En la Fountana de Jouventura.

Lou paire noun tème plus aquèu defount tant aimat ;

Mà couma parlava plus de ren à la nouòstra bela ;

- En doun es lou jouve marit

Que m'avès proumès ? li diguèt.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Lou Vieias e lu Tres Jouinome

 

de Jean de la Fontaine.

 

 

 

Un outuagenari plantava.

- Passa encara de bastì, mà plantà à n'aquel age !

Dihìon tres Jouve, enfant dau vesinage ;

Dau segur, fantaumeava.

- Que, au noum de Diéu, v'en pregui,

Que frucha d'aquèu travai poudès reculhì ?

Autant qu'un patriàrca vi caura vielhì.

A que bouòn que de cargà la vouòstra vida

Dei souin d'un avenì que noun es fach per vous ?

Noun pensas, d'ahura en avant, qu'ai vouòstri errour passadi :

Laissas lu lonc esper e li vasti pensadi ;

Tout acò noun counven qu'à nautre.
- Noun couven à vous mème,

Repliquèt lou Vieias. Tout estabilimen

Ven tardi e dura gaire. La man dei Parca bleimi,

Dai vouòstre jou e dai miéu juega egalamen.
Lu nouòstre terme soun parié per la siéu courta durada.

Qu de nautre dei clart de la vouta azurada

Dèu gode lou darnié ? N'es degun moumen

Que vi pouòsque assegurà d'un segount basta ?

Lu miéu arrié-nep mi deuran aquel'oumbra.
Eh ben, desfendès au Savi

De si dounà de souin per lou plesì dei autre ?

Acò mème es una frucha que tasti ancuèi :

N'en pouòdi gode deman, e quauqu jou encara ;

Pouòdi, enfin, counta li aurora

Mai d'un còu soubre dei vouòstri toumba.
Lou Vieias avìa rasoun. L'un dei Tres Jouve

Si neguèt passat lou pouòrt anant en Amèrica.

L'autre, enfin de mountà fin ai grani dignità

En lu emplec de Mars servent la Repùblica,

D'un còu imprevist veguèt lu siéu jou empourtat.
Lou ters toumbèt d'un aubre

Qu'èu-mème voulìà entà ;

Plourat dau Vieias, que gravèt sus lou marmou

Cen que veni de cuntà.

 

 

 

Revirada da

 

Jaume Dalmasso

 

 

 

Tabela dòu countengut

 

 

 

 

 

Nùmero                     Titre                                                                                                                                        Pàgina

 

 

 1                                 L'Aigla e la Gassa                                                                                                                    2

                                              L'Aigle et la Pie

 

 2                                 L'Amour e la Foulìa                                                                                                                3

                                              L'Amour et la Folie

 

 3                                 Lu Animau malaut de la Pest                                                                                               4

                                               Les Animaux malades de la Peste

                                      

 4                                 L'Arèndoula e lu pichin Passeroun                                                                                      5

                                               L'Hirondelle et les petits Oiseaux

 

 5                                 L'Astròlogou que si laissa calà en un pous                                                                         8

                                               L'Astrologue qui se laisse tomber dans un puits

 

 6                                 L'Avarou qu'a perdut lou siéu Tresor                                                                                10

                                               L'Avare qui a perdu son Tresor

 

 7                                 Lou Bergié e la Mar                                                                                                               11

                                               Le Berger et la Mer  

 

 8                                 Lou Can que pouòrta au siéu couòl lou dinà dòu siéu Mestre                                      12

                                              Le Chien qui porte à son cou le diner de son Maître                     

 

 9                                 Lou Carretié enfangat                                                                                                           13

                                               Le Chartier embourbé

 

10                                Lou Cat e lou vièi Gari                                                                                                           14

                                               Le Chat et le vieux Rat

 

11                                Lou Cat, la Mustela e lou pichin Lapin                                                                               16

                                               Le Chat, la Belette et le petit Lapin

 

12                                Lou Cat e lou Renart                                                                                                             18

                                               Le Chat et le Renard

 

13                                     Lou viei Cat e la jouva Rateta                                                                                         19

                                                Le vieux Chat et la jeune Souris                                       

 

 

14                               Lou Cavau e lou Loup                                                                                                            20

                                               Le Cheval et le Loup

 

15                                Lou Cerf malaut                                                                                                                     21

                                               Le Cerf malade

 

16                                Lou Cerf si vehent en l'aiga                                                                                                  22

                                               Le Cerf se voyant dans l'eau

17                                Lou Cerf e la Vigna                                                                                                                 23

                                               Le Cerf et la Vigne

 

18                                La Cigala e la Fourmiga                                                                                                         24

                                               La Cigale et la Fourmi

 

19                                La Cigna e lou Couhinié                                                                                                        25

                                               Le Cygne et le Cuisinier

 

20                                Lou Ciri                                                                                                                                    26

                                               Le Cierge

 

21                                Counsèu tendut da lu Gari                                                                                                  27

                                               Counseil tenu par les Rats

 

22                                Lou Couòrp voulent imità l'Aigla                                                                                        28

                                               Le Corbeau voulant imiter l'Aigle

 

23                                Lou Couòrp e lou Renart                                                                                                      29

                                               Le Corbeau et le Renard

 

24                                La Diligença e la Mousca                                                                                                      30

                                               Le Coche et la Mouche

 

25                                Lu Doui Amic                                                                                                                          31

                                               Les deux Amis

 

26                                Lu Doui Can e l'Ae mouòrt                                                                                                   32

                                               Les deux Chiens et l'Âne mort

 

27                                Lu Doui Gal                                                                                                                             34

                                               Les deux Coqs

 

28                                Lu Doui Mùou                                                                                                                        35

                                               Les deux Mulets

 

29                                Lu Doui Pigioun                                                                                                                      36

                                               Les deux Pigeons

   

30                                La Filha                                                                                                                                     38

                                               La Fille

 

 

31                                Lou Fouòl que vende la Saviessa                                                                                         37

                                               Le Fou qui vend la Sagesse   

 

32                                La Fourest e lou Bouscatié                                                                                                    40

                                               La Forêt et le Bûcheron

 

33                                La Fourtuna e lou jouve Enfant                                                                                            41

                                               La Fortune et le jeune Enfant

 

34                                Lou Galet, lou Cat e la pichina Rateta                                                                                 42

                                               Le Cochet, le Chat et le Souriceau

 

35                                La Galina ai òu d'Or                                                                                                                43

                                               La Poule aux oeufs d'Or 

 

36                                Lou Gari e l'Elefant                                                                                                                 44

                                 Le Rat et l'Elephant

 

37                                Lou Gari de vila e lou Gari dei camp                                                                                   45

                                               Le Rat de ville et le Rat des champs

 

38                                La Granouia que si vòu faire tant grossa que lou Bòu                                                     46

                                               La Grenouille qui se veut faire aussi grosse que le Boeuf

 

39                                Li Granouia que demandon un Rei                                                                                      47

                                               Les Grenouilles que demandent un Roi

 

40                                Jupiterou e lou Passagié                                                                                                        48

                                               Jupiter et le Passager

 

41                                La Lachièra e lou Toupin de Lach                                                                                          49

                                               La Laitière et le Pot au Lait

 

42                                Lu Lapin                                                                                                                                    50

                                               Les Lapins

 

43                                Lou Laurur e lu siéu Enfant                                                                                                   52

                                               Le Laboureur et ses Enfants

 

44                                La Lebre e li Granouia                                                                                                            53

                                              Le Lièvre et les Grenouilles

 

45                                La Lebre e la Tartuga                                                                                                              54

                                               Le Lièvre et la Tortue

 

46                                La Liga dei Gari                                                                                                                        55

                                               La Ligue des Rats

 

47                                Lou Lioun e lou Gari                                                                                                               57

                                               Le Lioun et le Rat

 

 

48                                Lou Lioun, lou Loup e lou Renart                                                                                         58

                                               Le Lioun, le Loup et le Renard

  

49                                Lou Lioun e lou Mousquilhoun                                                                                            59

                                               Le Lioun et le Moucheron

 

        50                        Lou Lioun malaut e lou Renart                                                                                             60

                                               Le Lioun malade et le Renard

 

51                                Lou Lioun abatut da l'Ome                                                                                                    61

                                               Le Lioun abattu par l'Homme

 

52                               La Liouna e l'Oursa                                                                                                                   62

                                               La Lionne et l'Ourse

 

53                                Lou Loup e l'Agnèu                                                                                                                  63

                                               Le Loup et l'Agneau

 

54                                Lou Loup e lu Bergié                                                                                                                64

                                               Le Loup et les Bergers

 

55                                Lou Loup vengut Bergié                                                                                                          ­65

                                               Le Loup devenu Berger

 

56                                Lou Loup e lou Can                                                                                                                  66

                                               Le Loup et le Chien

 

57                                Lou Loup e lou Cassaire                                                                                                          67

                                               Le Loup et le Chasseur

 

58                                Lou Loup e la Cigogna                                                                                                             69

                                               Le Loup et la Cigogne

 

59                                Lou Loup e li Fèa                                                                                                                      70

                                               Le Loup et les Brebis

  

60                                Lou Moulinié, lou siéu Enfant e l'Ae                                                                                     71

                                              Le Meunier, son Fils et l'Âne

 

61                                La Mouna                                                                                                                                  73

                                               Le Singe

 

62                                La Mouna e lou Cat                                                                                                                 74

                                               Le Singe et le Chat

 

63                                La Mouna e lou Daufin                                                                                                           75

                                               Le Singe et le Dauphin

    

64                                La Mouòrt e lou Bouscatié                                                                                                     76

                                               La Mort et le Bûcheron

 

 

65                                La Mustela intrada en un Granié                                                                                          77

                                               La Belette entrée dans un Grenier

 

66                                L'Ome e la Niera                                                                                                                      78

                                               L'Homme et la Puce

  

67                                L'Òstrega e lu Pladejaire                                                                                                        79

                                               L'Huître et les Plaideurs

 

68                                L'Ours e lu doui Coumpàgnou                                                                                              80

                                               L'Ours et les deux Compagnons

 

69                                Lou Pachà e lou Merchan                                                                                                      81

                                               Le Bassa et le Marchand

 

70                                Lu Pei e lou Bergié que juega dau flaut                                                                               83

                                               Les Poissons et le Berger qui joue de la flûte  

                                    

71                                Lou pichin Pei e lou Pescadou                                                                                              82

                                               Le petit Poisson et le Pêcheur

 

72                                Lou Renart e lou Bouc                                                                                                            83

                                               Le Renard et le Bouc

 

73                                Lou Renart e la Cigogna                                                                                                         86

                                               Le Renard et la Cigogne

 

74                                Lou Renart e lu Poulas d'Inda                                                                                               87

                                               Le Renard et les Poulets d'Inde

  

75                                Lou Renart e lu Rahin                                                                                                             88

                                               Le Renard et les Raisins

 

76                                Lou Roure e lou Canilhoun                                                                                                    89

                                               Le Chêne et le Roseau

 

77                                Lou Toupin de terra e lou Toupin de ferre                                                                         90

                                               Le Pot de terre et le Pot de fer

 

78                                L'Uelh dòu Mestre                                                                                                                  91

                                               L'OEuil du Maître

 

79                                La jouva Vèuva                                                                                                                        92

                                               La jeune Veuve   

 

80                                Lou Vieias e lu Tres Jouinome                                                                                              94   

                                               Le Vieillard et les Trois Jeunes Hommes           

    

 

 

                                                                                                        

 

 

   

 

  

 

          

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

e de texte >>

Bienvenue sur le site du Sourgentin

Lou Sourgentin

65 route de Turin

06300 Nice

Accueil uniquement sur Rendez-vous

Téléphone : 04 93 56 86 64

Courriel :

lou.sourgentin@wanadoo.fr

Actualités

Retrouvez dès à présent sur notre site Web toute l'actualité de notre association en cliquant sur l'onglet News.