Li visita fachi à quauque Armenian counouissut e li paraula escambiadi menon à quauqui reflecioun sus lou fenòmenou dimigracioun, es à dire lou desplaçamen duna part duna poupulacioun dun pais à un autre.
Parlerai dounca aquì dei Armenian, mé lou pensié que cenque si di per elu pòu estre ver per dautre. A lourigina li a lou malur. Pòu estre la miseria, ques estat lou cas dei mieu antenat Calabres. Pòu estre li persecucioun, couma li an surbidi dItalian fugent lou regime de Mussolini. La persecucioun pòu anà fin au massacre couma li es arribat ai Armenian
Passen sus li coundicioun dòu "viage" que noun soun generalamen aqueli duna crousiera de lussou e que noun soun esent de soufrança e de dangié
E venen sus lou còu à larribada en pais fourestié, arribada que noun es jamai ben vista dai "gent dòu pais". Noun si pòu atrouvà una echecioun à la règla. Li a que de pensà à laculhimen dei Espagnòu escassat per Franco, que pura eron republican couma nautre. Li a que de si remembrà dei nouostri reacioun à larribada dei Frances dAlgeria que pura eron blanc, en maja part crestian e, acò va sensa dire frances ! Naisson li noumenaia couletieuhi, la maufidença, loustilità coumandat per lou pensié : "Venon nen pilhà lou travalh e lou pan".
Lefet daquela oustilità retrona en lou ment dei imigrat, dautant mai que larancamen dau sieu pais es estat mai doulourous, dautant mai que lou marcà dei fourestié es rendut aisat per li gent dòu pais en rasoun duna diferença de coulour de pèu o de lenga o dei coustuma dei imigrant.
Couma aquelu raport van virà ? La respouosta noun vendrà sus lou còu, mé la proumiera generacioun. Lu proumié arribat van trouvà, quoura li trouveran, demplec de souta categourìa. Tout va si jugà mé larribada sus lou mercat dòu travalh de la segounda generacioun. Aloura, una souleta coundicioun coumanda. Que lou pais dacuelh augue una bouona ecounoumia que pòu oufrì de travalh, lescola ajudant qua reduch de diferença couma la lenga, e la fusioun va de lavant. Nes estat ensinda dei Italian, dei Poulounes, dei Armenian e nen passi que, toui, si soun foundut en la massa dei Frances, pas perqué eron blanc e crestian, ma perqué an trouvat de travalh.
Aquela reussida, enca mai fouorta mé la tersa generacioun permete, sensa fa mountà loustilità dai gent dòu pais, de counservà usança, cultura, magara lenga. Nes lou cas dei Armenian quai rescountrat que si senton Frances, Armenian e Nissart.
da Raoul NATHIEZ
Diretour de la Redacioun