Esquema d’una imigracioun reussida

Li visita fachi à quauque Armenian counouissut e li paraula escambiadi menon à quauqui reflecioun sus lou fenòmenou d’imigracioun, es à dire lou desplaçamen d’una part d’una poupulacioun d’un pais à un autre.

Parlerai dounca aquì dei Armenian, mé lou pensié que cenque si di per elu pòu estre ver per d’autre. A l’ourigina li a lou malur. Pòu estre la miseria, qu’es estat lou cas dei mieu antenat Calabres. Pòu estre li persecucioun, couma li an surbidi d’Italian fugent lou regime de Mussolini. La persecucioun pòu anà fin au massacre couma li es arribat ai Armenian…

Passen sus li coundicioun dòu "viage" que noun soun generalamen aqueli d’una crousiera de lussou e que noun soun esent de soufrança e de dangié…

E venen sus lou còu à l’arribada en pais fourestié, arribada que noun es jamai ben vista dai "gent dòu pais". Noun si pòu atrouvà una echecioun à la règla. Li a que de pensà à l’aculhimen dei Espagnòu escassat per Franco, que pura eron republican couma nautre. Li a que de si remembrà dei nouostri reacioun à l’arribada dei Frances d’Algeria que pura eron blanc, en maja part crestian e, acò va sensa dire… frances ! Naisson li noumenaia couletieuhi, la maufidença, l’oustilità coumandat per lou pensié : "Venon n’en pilhà lou travalh e lou pan".

L’efet d’aquela oustilità retrona en lou ment dei imigrat, d’autant mai que l’arancamen dau sieu pais es estat mai doulourous, d’autant mai que lou marcà dei fourestié es rendut aisat per li gent dòu pais en rasoun d’una diferença de coulour de pèu o de lenga o dei coustuma dei imigrant.

Couma aquelu raport van virà ? La respouosta noun vendrà sus lou còu, mé la proumiera generacioun. Lu proumié arribat van trouvà, quoura li trouveran, d’emplec de souta categourìa. Tout va si jugà mé l’arribada sus lou mercat dòu travalh de la segounda generacioun. Aloura, una souleta coundicioun coumanda. Que lou pais d’acuelh augue una bouona ecounoumia que pòu oufrì de travalh, l’escola ajudant qu’a reduch de diferença couma la lenga, e la fusioun va de l’avant. N’es estat ensinda dei Italian, dei Poulounes, dei Armenian e n’en passi que, toui, si soun foundut en la massa dei Frances, pas perqué eron blanc e crestian, ma perqué an trouvat de travalh.

Aquela reussida, enca mai fouorta mé la tersa generacioun permete, sensa fa mountà l’oustilità dai gent dòu pais, de counservà usança, cultura, magara lenga. N’es lou cas dei Armenian qu’ai rescountrat que si senton Frances, Armenian e Nissart.

da Raoul NATHIEZ

Diretour de la Redacioun