Es sus lu luèc de travalh d’ahura, per aquelu que soun encà en ativtà, en li boutiga remembradi dei artisan qu’an pilhat la retreta, que Lou Sourgentin a baroulat. Toui lu mestié, acò va sensa dire, soun pas estat visitat. Pura, d’aqueli rescontra, da l’ebenista, dau bouchié, dau boutié, n’es naissuda una ressentida que n’en seria tamben venguda, nen sian segur, dai aquelu qu’aven pas vist, couhinié, mecanician, muradou. Aqueu sentimen es aqueu d’una leticia qu’es un gauch couletièu, tant à l’estat vivent dòu moumen qu’en aqueu de noustalgia.

Ahi… couma una joia de pousqué entraprene, de fà anà la testa e li man, de si perferì e de si renouvelà en l’abelissamen.

Segur, li a toujour un fount de desquietuda à raport ai dificultà, d’anciousità per l’avenì. Ma, l’outimisma reven lèu en l’acioun dei MESTEIRANT.

Mesteirant ! Aven aquì un bèu mot en Nissart. En aqueu voucàboulou li a l’idea de " mestre ", aqueu qu’es au sieu, qu’es libre dei sieu dechisioun e dei sieu gest. Li a finda lou councet de " mestrisa " qu’es sinònimou de " gaube " e de " sabé ".

Fa que li a augut, li a e li aurà touplen de mesteirant urous.

da Raoul NATHIEZ

Diretour de la Redacioun